La mesura que obliga les persones de baixa a romandre un nombre determinat d’hores a casa és de nou motiu de polèmica. La iniciativa, adoptada per l’anterior titular del ministeri de Salut, ja va crear controvèrsia quan es va aprovar, i ara ho torna a fer per la insistència del Partit Socialdemòcrata perquè s’elimini. L’elevada despesa de la Seguretat Social obliga a prendre mesures de control perquè no hi hagi frau en les baixes, un dels aspectes que sens dubte s’han de vigilar. L’aplicació del nou reglament en vigor, però, només ha permès reduir-les un 5,4%, segons dades del mateix ministre de Salut. Això posa de manifest que el recorregut que es pot fer per aquesta via per disminuir la despesa no és gaire gran. Em resisteixo a creure, a més, que no hi pugui haver accions més imaginatives que sotmetre els malalts a un arrest encobert, similar al que pot imposar, per exemple, una autoritat judicial, perquè no hi hagi una disbauxa pel que fa a les baixes mèdiques. El més efectiu seria aplicar un pla més ampli, no circumscrit només a aquest punt, perquè la gestió dels recursos sigui més acurada i evitar possibles abusos. I per això cal que d’una vegada per totes s’avanci en la configuració d’un pacte d’Estat en matèria sanitària, sobre el qual en principi totes les forces polítiques estarien disposades a parlar. El canvi al capdavant del ministeri obliga, certament, a donar un temps al seu nou titular perquè es posi al dia, però aquesta situació no s’hauria d’eternitzar. Esperem que el nou ministre aprofiti bé l’estiu i aquest pacte d’Estat ja pugui esdevenir una realitat.