Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carme Soler Castellà

Carme Soler Castellà

Historiadora de l’art

 

 

Art 2020: Andorra




Fa molts anys que manifesto que a Andorra s’està desemparant sistemàticament l’art contemporani. Aquest descuit està creant un desert en el coneixement del que, el qui  i el com, i no per no haver-hi talent i creació.
Serem els responsables a explicar a les generacions futures de l’enorme buit deixat en l’art contemporani del nostre país i explicar que sí que hi va haver creació però que el seu estudi i difusió va ser molt escàs.
Qui n’és responsable? Una mica tots. Les institucions per manca d’una política cultural que en temes d’art ha anat esquivant sense pena ni glòria una política poc clara, un sistema d’educació que no potencia l’aprenentatge en l’art i la cultura com a elements bàsics per al desenvolupament cognitiu i social, una societat que per diverses circumstàncies consumeix més art a fora que al país, uns mitjans de comunicació que fan molt poc ressò de l’activitat artística del país.
Miro el que recull la premsa sobre l’estudi de Toni Gibert sota el títol, Aproximació a la política cultural d’Andorra i només fa que afirmar el dit: que la cultura no és una qüestió d’Estat, ni tan sols d’identitat (devem ser quasi dels únics països europeus a tenir aquesta consideració. Pregunta’ls a França, Itàlia o al Regne Unit quin paper juga la cultura dins una macrovisió social i econòmica, i en polítiques d’educació, d’identitat i diversitat social).
Un altre punt que es desenvolupa en el mencionat estudi és el poc consum cultural per part de la societat andorrana. Certament les hores laborables deixen molt poc marge a la societat per consumir cultura. Però també és cert que hi ha un percentatge elevat de persones treballant en horaris d’oficina i per tant amb temps lliure els caps de setmana. Per què no es consumeix cultura quan hi ha disponibilitat de temps i gratuïtat o entrades de preus simbòlics? Què falla?
Però manca un Centre d’Art Contemporani on els artistes andorrans dialoguin amb artistes forans,  on s’estudiï les diferents creacions artístiques i es valorin i es contrastin amb les del nostre entorn, on les institucions andorranes creïn vincles amb institucions foranes convertint-se en la perfecta relació del coneixement i la difusió, i finalment, on la societat andorrana trobi el seu espai en la contemplació i l’enriquiment individual i col·lectiu.
I ara, en el 2020, i sense que ningú ho sospités, ens ha envaït una nova situació que ens ha portat a fer una dolça mirada cap a l’art i la cultura. Una mirada que ha aclaparat la societat en general pel seu valor i una mirada institucional de reconeixement, i penso que a Andorra aquesta dolça mirada ens trasllada cap a un camí d’una voluntat política que d’una vegada per totes té la intenció de reconèixer  la riquesa i diversitat que identifica la creació andorrana contemporània: identitat.
I finalitzo aquest escrit amb un fragment d’una entrevista que el diari espanyol El País va fer a Borja-Villel, director del Museu Reina Sofía: “L’important és la pluralitat, la complexitat. Un món no basat en la creació, en el coneixement, està condemnat a no sobreviure.”
A les nostres mans està i tots en som responsables.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte