ArtalRoc, o com perdre les maneres i la raó

Cap membre del Comú d’Escades va tenir ahir la cortesia elemental de desfilar per ArtalRoc en l’últim dia de la sala d’exposicions del Govern. En tot aquest afer hi ha hagut una flagrant falta d’elegància i d’oportunitat. Eren altres temps i l’equip comunal era també un altre, però l’actual consistori és hereu dels anteriors i faria bé de recordar que fa cinc anys, quan el CIAM es queia a trossets –i aquesta és una altra història que caldrà explicar algun dia, però no avui– va ser el ministeri de Cultura qui li va donar una sortida i una utilitat digníssimes. Aquell favor el paga ara Rosa Gili amb un desnonament a traïció (si hem de fer cas a la ministra Riva, segons la qual es va emparaular amb el nou equip la continuïtat d’ArtalRoc) i amb totes les presses del món. Total, per ubicar-hi un equipament “cultural, artístic i pedagògic”. És a dir, exactament el que estava oferint ArtalRoc i amb notable èxit des de la primavera del 2016. Al Comú escaldenc, que en tres mesos no s’ha dignat a esbossar ni tan sols les línies mestres d’aquest futur museu o el que sigui, li ha faltat finesa i li ha sobrat la supèrbia i l’unilateralisme que les últimes setmanes tant ha criticat –i amb tota la raó– a la cònsol de la capital en el vodevilesc afer del carrer Sant Andreu. Més val que el projecte que prepara per a l’antic CIAM sigui una cosa mai vista per aquests racons de món i que ben aviat ens oblidem d’ArtalRoc. Perquè si no, acabarà donant la raó a aquells que hi veuen una bruta maniobra política amb l’únic objectiu de fer la punyeta al Govern. I no es tracta d’això, oi que no?