Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Basart

Robert Basart

Pensaire andorrà

 

 

Arthur Schopenhauer




Arthur Schopenhauer, considerat per molts com el pare del pessimisme contemporani, és un dels filòsofs més importants de tots els temps. Nascut a Gdańsk l’any 1788 va ser el filòsof que millor va saber plasmar les seves idees, equivocades o no, sobre un full de paper. 
La seva excelsa manera d’explicar les coses el van convertir en el filòsof que millor va escriure. Si ja és difícil per si mateix explicar amb paraules la bellesa d’un paisatge o la definició exacta d’un personatge, no diguem ja, intentar transmetre idees en temes filosòfics. I això que precisament és el que ha mancat a molts filòsofs (Kant mateix n’és un clar exemple) Schopenhauer ho va aconseguir amb una envejable facilitat esfereïdora. Infiltrant-se en el cervell dels seus lectors d’una manera clara, fàcil i directa,  va enderrocant conceptes, un darrere l’altre, amb una senzillesa aclaparadora, pura i consistent. Fins a arribar al punt en què molts intel·lectuals  llegeixen les seves obres no tan sols per la filosofia que hi ha al darrere, sinó per gaudir de la seva magnífica literatura; només a l’abast d’alguns cervells privilegiats.
Provinent d’una família holandesa, de petit el seu pare, un ric comerciant, va portar la família a viure a Hamburg. Més tard, d’adolescent, va emprendre un viatge per França i Anglaterra abans que el seu pare l’orientés cap a estudiar la carrera comercial. Però coses de la vida, el pare es va suïcidar i Schopenhauer sempre més va responsabilitzar la seva mare (amb qui ja tenia una mala relació) del desenvolupament d’aquell tràgic fet.
En rebre la seva herència, Schopenhauer va estudiar Medicina, Química i Matemàtiques a la Universitat de Göttingen, per a més tard, estudiar Filosofia a la Universitat de Berlín, on es va doctorar l’any 1813 amb La quàdruple arrel del principi de raó suficient, tesi que, per cert, va passar bastant desapercebuda, malgrat la seva novetat i rigor.
L’any 1819 publicaria la seva obra magna El món com a voluntat i representació, en la qual reinterpretà la cosa en si de Kant. 
El món és dolent i nosaltres som les seves víctimes i tan sols podrem escapar-ne mitjançant l’ús de la raó. Perquè només la raó ens farà veure les coses tal com són en realitat. Aquesta frase, inspirada en els Upanixad dels vedes (el vel de Maia) dels quals era un gran coneixedor, igual que d’alguns altres textos budistes, var inspirar la seva obra. 
Axiomes com són la causa i l’efecte, la passió i el desig, el van portar a replantejar-se moltes coses. El desig només ens porta a desitjar més, i quan obtenim el que desitgem no ens omple i tornem a desitjar... Patim en desitjar i patim en tenir. La vida... és patiment.
Els seus durs arguments, malgrat que a vegades ens puguin arribar a semblar, fins i tot cruels, es van obrint pas d’una manera incontestable, i tal com diu Joan Manuel Serrat en una de les seves cançons: “Nunca es triste la verdad... lo que no tiene es remedio.”
L’any 1836 va publicar Sobre la voluntat en la naturalesa; entre els anys 1839 i 1840, un recull de dos articles (un d’ells premiat per l’Acadèmia de Ciències de Noruega) Els dos problemes fonamentals de l’ètica; el 1844 veu la llum la segona edició de El món com a voluntat i representació (en la qual va afegir cinquanta nous capítols); i finalment l’any 1959, amb Parerga i Paralipomena, aconseguiria una fama immediata i merescudíssima.
Més endavant tornaria a ampliar El món com a voluntat i representació i escriuria una sèrie de petits treballs complementaris com ara: L’art de conèixer-se un mateix, L’art d’insultar, L’art de tractar amb les dones, L’art de fer-se respectar, etc. que complementarien de forma magistral el corpus de l’obra.
Resumint, Arthur Schopenhauer, el gran mestre de la sospita; aquell de: “aquest món és el pitjor dels mons possibles”; l’admirat escriptor de Borges, Thomas Mann o el mateix Tolstoi; aquell amic etern de Hegel; aquell home de l’ego absolut; és sense matisos... un dels meus escriptors de capçalera.
Moltes gràcies per llegir-me. 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte