Aspirar a l’alegria

La setmana passada, tot passejant per la Seu d’Urgell, vaig trobar-me un cartell on s’anunciava un acte per commemorar el centenari d’en Joan Fuster que es portaria a terme a la llibreria El Refugi, al carrer Canonges. Les lletres més grosses s’havien reservat per a un dels seus aforismes: “Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria”. Com va quedar palès durant l’acte, l’aforisme era una de les formes literàries en què l’escriptor de Sueca havia excel·lit. L’editor Jan Brugueras afirmà que es podien considerar una mena de tuit avant la lettre. No crec pas que aquest sigui el motiu pel qual Elon Musk hagi comprat aquesta xarxa social i tampoc me l’imagino llegint Joan Fuster. Ha aconseguit, però, desvetllar una gran expectativa al voltant de quina serà la nova orientació del mitjà. Mentre ho decideix, no es pot negar que s’ha gastat els seus diners amb gran alegria. 
Aquesta, però, no ha estat l’única notificació que m’ha cridat l’atenció darrerament. En un dels quioscos que hi ha a la ciutat, fregant la plaça de les Monges, hi vaig llegir el següent: “Señores ladrones, no se molesten en entrar. La caja está vacía”. Un escrit que, com vaig comprovar, també figurava a l’altre quiosc, el que hi ha al passeig Joan Brudieu. Cal imaginar quin grau d’empipament arrosseguen els seus propietaris, doncs no deuen saber a qui o a què recórrer per tal d’evitar els robatoris. Posats a triar, sembla que han recorregut a certa ironia, gairebé sarcasme, que no deixa de ser una forma d’humor alegre, tot esperant que, d’aquesta manera, els deixin tranquils. 
Encara hi va haver una tercera nota que va merèixer el meu temps. En aquesta s’hi oferia un curs de lluita de mans ucraïnesa. A hores d’ara encara no he pogut esbrinar quines són les seves peculiaritats. Qualsevol recerca a internet m’adreça envers la lluita armada que s’està mantenint en aquell racó de món, força proper. No deixa de ser curiós que, un emprenedor d’aquell país, ens vulgui mostrar com es lluita. Si em toqués triar, jo també triaria la lluita de caràcter esportiu. Aquesta, en cas d’arribar-la  a dominar em permetria gaudir d’alguna alegria. 
I per acabar el dia, en arribar a casa, em vaig adonar que, en sortir, havia aixafat un dragó –una mena de sargantana amb els dits de les potes units per unes membranes–. Vaig trobar-ne les restes, aplanades com si haguessin estat dins d’un llibre. En no saber què fer-ne vaig imaginar que les meves veïnes garses potser en traurien profit i el vaig deixar en un racó, força a la vista des de l’arbre on hi ha el niu. Els pollets ja han sortit de l’ou i els pares van molt atrafegats per donar-los becada. Cal dir que l’endemà al matí el dragó ja no hi era. En cas que els ocells el trobessin, no dubto que un dels petits se l’empassés amb delit.