La Lacey s’apunta a la germandat universitària Kappa amb la seva amiga Tara, i és que a la Britney –la mare de la Lacey–, que també va formar-ne part, això li fa una il·lusió que te mueres. No cal dir que la facultat a la qual assisteixen no és cap barraca, i que les teenagers, envoltades de les seves companyes Abigail, Cassidy i Harper, són noietes blanques, rosses i cuquis que tenen tot el necessari per triomfar a la vida. Amb aquests ingredients inicials podeu comptar que el peliculón d’Antena 3 de diumenge tarda de juliol acabarà com el rosari de l’Aurora.

Les joves se les prometen molt felices, però tot es torça durant unes bromes que es descontrolen una mica amb les noves membres que volen ingressar a la sororitat. La Lacey, pobreta meva, és un exemple de virtut i mesura i fot el camp, però la Tara, que és una figaflor fluixa d’esperit –és evident que la densitat neuronal i la capacitat d’abstracció no són requisits per entrar a formar part de la selecta societat estudiantil– no gosa fer-ho. L’incident es tancarà amb la Lacey marxant a una altra fraternitat, la qual cosa posarà a prova l’amistat de les dues noies. Bé, potser hi tindrà quelcom a veure el fet que la Tara s’hagi passat per la pedra l’ex de la seva best friend forever. Tècnicament això no hauria de ser un problema, perquè la parella ja no estava junta, però tia, tia, les millors amiguis de debò no es follen els ex de l’altra. A tot plegat no hi ajuden gaire –és una forma de dir-ho– la Megan, la Claire i la Sally, la colla d’escurçons que la Lacy acaba de conèixer, que enverinen la situació a més no poder. El cas és que abans que les col·leguis no puguin arreglar les seves diferències la Tara apareix feta un cromo a terra després de baixar d’una balconada de manera heterodoxa. Ignorem si ho fa ajudada per una passavolant enfundada en faldilleta d’animadora i jaqueta de rugbi, borratxa com una cuba i cega d’alguna nova droga o simplement banyada en llàgrimes, i és que el seu xicot, fart de tanta tonteria amb allò de “verges fins al matrimoni” ha marxat a fer un tomb amb una que va desterrar l’anell de castedat fa dies.

Les sospites recauen en la Lacy, que haurà de demostrar que és innocent i evitar ser el pròxim cadàver. Us estalviem l’avorriment de patir la resta de la història, el 99,9%: al final resulta que es tracta d’un accident, que les tres que semblaven unes males putes dirigien un club de lectura sobre Hegel i que la Tara només anava distreta pensant en les ensenyances del mestre alemany i va relliscar amb el vòmit de la cheerleader. No us ho creieu? És normal. Però no em negareu que com a desenllaç molaria més que el que cal esperar d’una obra d’art com la que ens ocupa.