Assassinat sense resoldre’s

Ja ho va dir en reiterades ocasions l’advocat de l’únic acusat de l’assassinat de Soldeu ocorregut el 17 de desembre del 2004: “Quedava com una operació d’èxit que hores després que es cometés l’assassinat es detingués l’únic culpable”, però ara la justícia, primer, en primera instància, i ara, en segona, l’absol malgrat el nyic-nyic de la fiscalia, que el vol per 30 anys a la Comella, on ja en va complir un, com a pena màxima de presó preventiva d'aleshores. Ja ha plogut més de 13 anys i ara ens trobem que aquell assassinat, que va trencar els esquemes de la pau i la de seguretat del Principat, s’ha quedat sense resoldre. Al judici es van apuntar errades a la investigació judicial i política. Proves no practicades i una cinta gravada amb un subjecte que s’autoinculpava que no va ser investigada, entre d’altres. La sentència l’absol perquè no hi ha cap prova ferma, només que dormia al mateix hotel, i que, tot sigui dit, com que era ucraïnès, de nacionalitat israeliana i, a més, professional de seguretat, ja quadrava per a alguna novel·la que també va inspirar. Però ara ens trobem que aquest assassinat amb diverses ganivetades al cor s’ha quedat sense assassí amb cara i ulls, i tot això aquí, al bressol de la seguretat ciutadana de què tant ens agrada presumir. El mateix bressol en què també van dormir, fa encara més anys, aquells passadors, còmplices d’altres assassinats, en què no s’empraven les ganivetades sinó altres procediments més a l’engròs, i que també han inspirat novel·les. D’aquests, cap resolució judicial. La memòria històrica i social ha de ser important per restablir la dignitat d’un i condemnar la dels altres.