Assenyalats un cop més

Més enllà de polèmiques i debats estèrils sobre si el Govern vol matar mosques a canonades amb el precedent perillós de portar Stop Violències i la seva presidenta a la fiscalia o, si per contra, ha tardat massa a fer-ho, i fins i tot sobre si tenen o no raó aquells que consideren que la fiscalia hauria d’actuar també per esvair qualsevol dubte després de les afirmacions de la magistrada Canòlic Mingorance, la presentació del quart informe d’Andorra davant el Comitè per a l’eliminació de la discriminació contra les dones de l’ONU (Cedaw) ha comportat que novament el Principat hagi estat assenyalat per un organisme internacional.

És cert que la Cedaw en el seu informe destaca els esforços fets, tant a nivell legislatiu com polític, per erradicar la violència vers les dones i promoure la igualtat de gènere, però també ho és que és “molt clar”, per més que hi hagi qui no ho vulgui veure, en els seus requeriments amb relació a l’avortament i en què suposa la situació actual respecte a la vulneració dels drets de les dones i de la mateixa Convenció.

És comprensible que, davant de determinats tractats o convencions, no es vulgui estar entre la vintena de països que no els han signat o no s’hi han adherit per la incomoditat de la imatge que es transmet com a país, amb tot, caldria plantejar-se si no és pitjor la imatge que es dona cada vegada que s’és assenyalat davant tota la comunitat internacional per algun incompliment. Potser caldria una anàlisi més acurada de les implicacions que comporta i de la capacitat del país de complir-les de cada un dels convenis i tractats internacionals  abans de signar-los o adherir-s’hi.