Assumir i sumar

S’acaba la legislatura i s’engega l’enrenou dels preparatius per la propera. Pactes, no pactes, amb qui? Sense qui? Joc de cadires musicals. És moment de fer una mica de balanç de com ens ha anat aquests darrers anys. Abans d’escoltar missatges i declaracions d’intencions semblaria assenyat valorar el llegat d’aquests governants que tot apunta que volen repetir mandat.
Vagi per endavant que no vaig votar pel partit que ha governat durant aquesta legislatura, però un cop el govern format, vaig acceptar el resultat, agraint les paraules del nou cap de Govern quan ens declarava que seria el cap de Govern de tots els andorrans, i malgrat una malfiança sobre el nomenament d’alguns dels seus acompanyants més propers, vaig pensar que alguna cosa el diferenciaria de la legislatura anterior. No vaig votar per ell, però malgrat tot em va venir un sentiment d’esperança. Fins i tot em vaig permetre enviar-li alguna nota en privat així com una carta acompanyada de 1.867 signatures. Val a dir que en cada ocasió vaig tenir una resposta amable i ràpida, però més enllà d’aquestes paraules, res més.
Al final de la legislatura llegeixo al Diari d’Andorra (06/02/2023) que els pisos han augmentat un 17,7% durant l’any 2022, que l’empobriment de les famílies inquieta Càritas (BonDia, 06/02/2023), que els treballadors peruans se senten indefensos davant dels abusos d’uns empresaris (Altaveu, 06/02/2023), que molts temporers argentins van haver de retornar sense diners i algun sense que se’ls hagi declarat a la CASS, que molts portuguesos i algun andorrà han de marxar del país pel diferencial entre sous i lloguers, que  uns crèdits s’han atorgat a no sabem qui ni sota quins criteris,  que s’adjudica a corre-cuita  un heliport en una zona de valor paisatgístic a la Caubella, que d’una mica més ens colen amb calçador un aeroport a la zona de Grau Roig, que es dona totes les facilitats a una multinacional per venir a instal·lar un laboratori de nivell P3 en una zona declarada Reserva de la Biosfera, i que precisament es vol declarar tot o gran part d’Andorra com el país Reserva de la Biosfera alhora que  la depredació ambiental pateix d’una inversió immobiliària, ja descontrolada, que causa contaminació acústica i lumínica a gairebé tot el país, que el ministre de Finances no paga els impostos durant tres anys, un deute públic que pesa com un llosa, i el mateix cap de Govern exposa a Barcelona el dijous 2 de febrer la seva preocupació per la gentrificació d’Andorra que ofega les classes baixes i mitjanes d’Andorra. Alguns ja fa temps que advertíem  del perill que suposava aquesta gentrificació, possible cultiu per a una lluita de classes. Un país on s’oculta la pobresa i s’ostenta la riquesa. Sense dubtes podríem afegir més temes al passiu. Acabaríem desmoralitzats. 
A l’hora de final de legislatura els toca assumir aquest balanç i tothom que en pateix els seus efectes ha de sumar forces per aportar el canvi social, econòmic, mmediambiental i cultural que Andorra es mereix. I sumar forces no vol dir escoltar els cants de sirenes de qui han deixat que un país meravellós, únic, es converteixi en un pur producte especulatiu. Sumar forces significa superar egos i susceptibilitats i ressentiments,  més encara en moments de grans dificultats com les que ens tenim per endavant.
Properament votarem, un dret que no podem obviar, però ho hem de fer sense aclucar els ulls i sense escoltar cants de sirenes.