Fer-te gran, en edat i en volum, consisteix bàsicament a mantenir hàbits que ja tenies, però amb mal d’esquena. És quan la vida te’n dona una de cervical i d’una d’arena, i amb un coll més rígid que el tronc d’una sequoia del National Park de Califòrnia. La solució és un fisioterapeuta o un osteòpata,  però van més buscats que Laia Ateca Font per a una entrevista després de guanyar el Goya. 
Tenen llistes d’espera més llargues que per sopar al Disfrutar i és més fàcil descobrir les traces d’El Dorado a l’interior d’alguna selva de Colòmbia o trobar la pipa incorrupta de Sherlock Holmes en un fosc soterrani de Baker Street que et donin hora amb certa rapidesa. Mentre, a banda de paciència, recomanen unes cintes kinesiològiques de color blau però deuen ser més complicades de posar que el nòrdic dins la seva funda, i el nom sembla una d’aquelles paraules que surten en els missatges de WhatsApp que envies des del carrer amb uns dits tan rígids pel fred que sembla que escriguis en gujarati.
Però allò del coll sembla ser que en una aplicació corporal de la teoria dels vasos comunicants d’un tal Pascal, afecta el maluc i altres llocs. Si Warren Beatty va fer esperar el cel, es poden aguantar quatre mesos fins a la primera cita amb el fisioterapeuta, tot i que una visita d’inspecció i familiarització amb les instal·lacions no augura res bo. 
Personatges extraviats en xoc, vagant per la sala afectats per la hiperestimulació d'una bicicleta amb la qual han pujat, de manera virtual, tots els cims del Tour; gent que salta com si un torturador vietnamita els apliqués descàrregues elèctriques al coll, i clients que veneren l'entrenador personal com els pigmeus cambodjans el coronel Kurtz a Apocalypse Now. I d’una habitació surten uns crits com si una alemanya excampiona de llançament de martell reconvertida en massatgista li estigui clavant el colze a l’esquena i estigui deixant el client més doblegat que un xinès saludant les visites. 
Per sort no serà pitjor el remei que la dolència, encara que és segur que també cal perdre una mica de pes. Deixar que les carns es moguin tant com un flam acabat de servir i deixar de parlar de dolors aquí i allà i de dietes. I això passa perquè més que la pèrdua de pes, la que sempre ens ha inquietat és la de temps. Per sobre de les constel·lacions familiars, les flors de Bach, el fengshui, la programació neurolingüística, la postura gat-vaca, el reiki o la teràpia regressiva, hi ha la constància i la tenacitat. Però sobretot cal estar plenament convençuts que són pitjors per a la salut les expectatives que el sucre o les curacions miraculoses.