Conduint o caminant pels carrers del país segurament han topat amb anuncis als quals no se’ls resisteix cap mirada. Ens intenten convèncer que l’objecte publicitat és la millor opció que podem prendre en la nostra vida. Però també ens informen de com l’hem de viure. Com ens hem de comportar, com ens hem de sentir i com hem de pensar. El dictat, però, varia en funció del gènere de l’individu representat. Segur que recordaran aquell anunci de perfum (perfum per a home) en què hi apareix un conegut actor. La seva mirada és dura. Segura. No dubta. Com tampoc ho fa el seu cos. De fet ens demostra que és un home d’anar-hi, i ens ho deixa clar tot arremangant-se les mànigues de la camisa. També n’hi havia un altre, que també era de perfum. Anava adreçat tant a homes com a dones. En banyador estaven ell i ella. El primer, amb la mirada fixa i decidida. “Sé el que em faig”, semblava dir. Ella, els ulls perduts, dubtosa, insegura. Ara hem vist com les marquesines del país ens informen que s’està celebrant l’Andorra Shopping Festival. Ens ho diuen unes noies encantades d’aquesta festa de les compres. Amb cara de pàmfiles ens exposen tot el que es pot fer aquests dies. Es mostren vulnerables, supèrflues. Només els falta el llaç per semblar un regal. Ni més ni menys el típic comportament que s’espera d’una dona. El seu rol en societat. Llàstima que en aquest cas, al darrere de la campanya hi hagi diners públics. Diners que, mai està de més recordar-ho, haurien de servir per afavorir la igualtat entre els ciutadans i trencar estereotips. Confiem que a la propera sigui així.
