A partir del seu títol, el lector d’aquest article possiblement ja està pensant que ha de tenir una relació amb Holanda. Pot ser, ja que hi ha un Palais Huis Ten Bosch a prop de Den Haag. Però en aquest cas no és aquesta la referència, sinó que ens centrarem en el parc d’atraccions Huis Ten Bosch, situat a prop de Nagasaki, al Japó. Cal dir que el fet de construir un parc que reprodueix una petita ciutat holandesa a la costa sud de Kyūshū no és un disbarat tan gran com potser sembla, ja que és en aquella regió que es van produir els primers contactes entre els japonesos i els exploradors holandesos quan van arribar a la zona. En tot cas, segons el conegut diari Asahi Shimbun, la direcció d’aquest parc acaba de prendre la decisió de fer que els contenidors d’escombraries siguin intel·ligents a partir d’ara.
Cal dir que avui en dia a vegades sembla que estigui de moda fer que tot es torni intel·ligent. Es parla molt del concepte Internet of things (IoT) i, per què no, fem-ho amb els contenidors d’escombraries! Amb microprocessadors disponibles a menys de cinc euros per unitat –i preciso que em refereixo als models que disposen d’un circuit wifi integrat, i no a simples processadors sense més gràcia– pot semblar que afegir un circuit electrònic no hauria d’augmentar gaire el preu del cubell. Es tracta de contenidors molt ben reeixits, de disseny, i ben integrats dins el mobiliari urbà del parc.
L’altra pregunta, naturalment, és per què ho haurien de tenir.
En aquest cas, contràriament a d’altres, el projecte sembla tenir alguna aplicació pràctica. Va més enllà de la simple possibilitat de sacrificar els déus de la tecnologia pel mer plaer de la tecnologia. Segons el diari japonès, la direcció i els treballadors del parc poden ara conèixer l’estat de plenitud de cada contenidor, i programar així de manera més eficient els trajectes de recollida de la brossa. Tothom content, i sobretot els clients del parc, que poden gaudir de contenidors en òptimes condicions.
Més enllà, el que aquesta notícia deixa aparent és que no és suficient tenir un flaix i dedicar-se a posar tecnologia en un aparell concret. Cal preveure que aquesta tecnologia es pugui integrar bé dins el marc de l’ús d’aquell aparell. En aquest cas, calia preveure la connexió dels contenidors a una xarxa wifi que ja hi havia en el parc. També calia desenvolupar una aplicació per als telèfons dels treballadors, software que sens dubte haurà costat el mateix que els circuits electrònics. Finalment, cal que tingui una utilitat tangible. Molt ben pensat, senyors dirigents del parc Huis Ten Bosch! Potser nosaltres també podríem pensar en contenidors intel·ligents aquí a Andorra. No descarto que els camions de recollida puguin estalviar algun litre de gasoil.
