Dimarts, entre presentació i presentació editorial dels llibres aspirants a captar la nostra atenció de cara a Sant Jordi, quatre autors del país van ser protagonistes d’una taula rodona programada a la Biblioteca Pública del Govern, per parlar de la seva experiència amb el format de l’autopublicació. D’una banda, hi va ser present David Arrabal, el més prolífic, amb dues obres autopublicades de les quatre que té en circulació. I per tant amb la prova de dos models contrastats: la intermediació d’una editorial per a El final de todos los inviernos (Editorial Círculo Rojo) i la fórmula do it yourself amb Sitra Ahra. Aquesta opció de fer-s’ho tot un mateix l’ha practicada també Martín Blanco amb La sangre muerta se arrastra despacio, el primer d’una sèrie de relats que ha decidit compartir gratuïtament en format digital a la plataforma Lektu. Susana Ginesta, d’altra banda, va representar el llibre de no-ficció amb Com vaig aprendre que mai no és tard per emprendre (Culbuks), que va ser possible a través de la contractació de tots els serveis necessaris a una editorial que selecciona els llibres que formen part del seu catàleg. Un sistema molt semblant a aquell a què va recórrer també Jesús Real amb la seva ambiciosa novel·la Shaly, que va confiar a Me Gusta Escribir, una de les plataformes més potents de l’oferta d’autopublicació, vinculada a Penguin Random House. Precisament aquest gran grup editorial va ser notícia la setmana passada en anunciar que feia un pas endavant en el camp l’autoedició i l’autopublicació. El seu segell Me Gusta Escribir Libros s’ha reorganitzat sobre la marca Caligrama per donar suport i visibilitat als seus autors, ampliar l’oferta de serveis editorials en format digital i paper i, fins i tot, obrir les portes a la publicació en segells tradicionals (Alfaguara o Debolsillo, ni més ni menys) a obres amb potencial literari i comercial. El més interessant d’aquesta notícia és que no es tracta ni d’un cas pioner ni aïllat entre els grans grups editorials. És clar que les etapes inicials de menyspreu a les obres i autors que optaven per aquest sistema van estar marcades per una clara falta de visió comercial. Autopublicar-se semblava només cosa de friquis i vanitosos, fins que el 2012 Amanda Hocking i John Locke es van convertir en els primers escriptors independents a superar el milió d’exemplars digitals venuts; i un any després E.L. James sortia del circuit del fan-fiction amb l’èxit inesperat de 50 ombres de Grey. A partir d’aquí els casos reeixits i la maduresa del model han contribuït a un canvi en la percepció social sobre aquest sistema de publicació. A la pregunta col·lectiva feta als autors convocats a la taula rodona de si repetirien experiència amb una propera obra, la resposta va ser un sí unànime. I més encara. Hi ha algú, com Martín Blanco, que ha anunciat la seva intenció d’implicar-se en la petita editorial argentina Santa Guadaña per donar sortida no només a les seves obres, sinó a la dels futurs Stephen King i H.P. Lovecraft de l’autopublicació.
