Els veïns de Príncep Benlloch van haver de viure el dia del partit Andorra-Polònia una situació kafkiana. I no parlo d’aquells, si és que hi van ser, que de motu proprio van obrir les portes de casa seva perquè alguns dels aficionats a qui la UEFA té vetada l’entrada al camp poguessin seguir el matx des d’un balcó. Parlo dels que es van topar, al replà de casa i sense haver-ho permès, amb uns homes que volien veure el partit com fos. No puc comprendre de cap de les maneres les paraules del ministre d’Interior al Consell General quan se’l va interpel·lar sobre la qüestió. Com pot negar l’evidència? Com pot dir que no estaven desbordats si els mateixos membres del cos de policia ho van admetre sense embuts als veïns que els van trucar per denunciar la situació? Com pot donar la culpa als veïns? Qui és el valent que s’enfronta a dos o tres tios que aprofiten que entres a casa per colar-se? Algú del cos de policia o d’Interior s’ha interessat pel que va passar realment? Suposo que no, és més fàcil espolsar la culpa i renyar els pobres que van tenir l’ensurt. I parlo del cas perquè crec que cal una reflexió sobre les formes mostrades per alguns, i no vull generalitzar, dels agents de l’ordre que van acudir a l’indret arran de les denúncies veïnals. Portar un uniforme no et dona via lliure per actuar faltant al respecte qui tens al davant. L’autoritat es guanya, molt sovint, mostrant respecte, i més, si és algú que t’ha trucat demanant ajuda. Potser aquí rau el motiu que en el balanç setmanal de detencions n’hi hagi més per haver estat irrespectuosos amb els agents, que no pas pels presumptes delictes que han portat els policies ha haver d’actuar. Surrealista.