Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

Aventures nocturnes




Els homes que ja tenim més de quaranta anys hem adquirit una afició d’acord amb la nostra edat que segons diuen els que en saben s’anomena pròstata. Sembla que ens encanta aixecar-nos a la matinada, mentre intentem despertar l’única neurona disponible a aquelles hores, per mirar de no colpejar-nos les tíbies contra la vora del llit, al mateix temps que anem temptejant amb els braços alçats per a no rebentar-nos la crisma contra la porta, que la majoria de les vegades  està tancada.
Fer tot això i arribar al lavabo sense encendre els llums ni fer soroll és un art tan excels, que riu-te tu de Picasso. I una vegada consumat el fet, tornem a la calor dels nostres llençols i, si tenim sort, de la persona que tenim al costat. I aquí és on comença realment el problema. Si tot va bé, tornarem a adormir-nos en segons, ja que la neurona disponible només havia entrat en pilot automàtic i lluny estava de despertar-se del tot. Però les coses mai van bé. El més probable és que comencem a donar voltes al llit i quan vulguem adonar-nos-en tinguem un clan més que considerable d’aquestes benvolgudes neurones pensant o taral·larejant una cançó. O potser hagin desenvolupat un sentit aràcnid per a reconèixer qualsevol so que, a aquelles hores de la nit i amb el silenci que les caracteritza (depenent d’on vivim) ressonin com si fossin bombes nuclears. Fins que decidim mirar el rellotge, i l’angoixa ens envaeix: el que crèiem que havien estat quinze minuts, és una flamant hora i mitja. I el pitjor de tot això, és que la nostra amiga, la pròstata, ens sol avisar entre les tres i les quatre de la matinada, per la qual cosa, una hora i mitja de vigília després, no ens queda massa temps de marge. I ens plantegem la gran pregunta: m’aixeco i aprofito el temps per a ves tu a saber què, o continuo donant voltes i enredant-me en els llençols?
Però res és tan fàcil. Cada resposta obre una infinitat de possibilitats. Si m’aixeco, què faig? Llegeixo, miro el mòbil, encenc la televisió? I fins quan? Si em fa venir son al cap d’una hora, i això ja signifiquen gairebé les sis del matí, em queda poc més d’una hora perquè el meu altre gran amic, el despertador, es recordi de mi. Llavors, torno al llit o em quedo al sofà amb l’esperança que les primeres llums del dia evitin que em quedi adormit?
La realitat, lamentablement, és que el destí sol ser el sofà, si és que al final hem tingut la sort de poder tornar a dormir aquesta preuada hora restant. I si és així, el rellotge ens aixecarà a les set, com cada dia, i descobrirem que la televisió no ens havia deixat sols i ens acompanyava amb un campionat de cúrling de fons. Què podem fer amb aquesta fustigació? Qui ho sàpiga que m’ho digui. Per si de cas, jo ja no prenc més te després de sopar.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic