Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i exconseller lauredià

 

 

Avortament




És un dels temes que estan al damunt de la taula a casa nostra i que aixequen més polseguera. I més quan s’acosten eleccions generals. L’avortament. Partits a favor, partits en contra, partits amb visió mitigada… La realitat és que els uns eviten de parlar-ne per no alterar l’ordre constitucional, entengui’s la figura del cap d’Estat del sud, i els altres en fan el pal de paller de les seves polítiques socials. Sigui com sigui, i defensin el que defensin els partits, es tracta d’una problemàtica que segueix viva a casa nostra quan, en d’altres països, l’estadi en el que una societat madura es demana si és o no convenient despenalitzar-lo ja ha passat i ha quedat ancorada en un passat més o menys llunyà.

La meva opinió és que a Andorra, per molt que alguns polítics progressistes ho defensin i d’altres que volen semblar ser-ho de cop i volta, també ho defensin oferint un referèndum a la societat, a Andorra –deia– estem molt lluny de veure com es despenalitza aquesta pràctica. Amb el Govern socialdemòcrata que defensava l’avortament en els tres supòsits és quan més a prop havíem estat i mai estarem de legalitzar l’avortament.

Justament, parlem d’aquells tres supòsits que per mi són motius absolutament legítims que poden conduir a una persona a prendre la dura decisió d’avortar. El primer és per evitar un perill greu per la salut o la vida de la dona. Sembla obvi, almenys per mi, que cal salvar la vida de la dona abans de donar a llum. El segon contempla que l’embaràs sigui fruit d’una violació. Sembla obvi que algú no vulgui tenir un fill biològic d’aquella persona que va abusar de tu. I el tercer seria quan el fetus pot néixer amb greus problemes físics o psíquics. També em sembla evident que els progenitors, i no només la dona, puguin no voler hipotecar la vida del seu futur fill i la seva pròpia. Em venen al cap unes paraules pronunciades a Canòlich pel nostre copríncep que parlava més com a bisbe que com a cap d’Estat. Unes paraules que em van ofendre en el seu fons i perquè deixava clar que com a home d’Església mai acceptaria l’avortament. Crec que se li hauria de recordar, i a alguns polítics a favor de l’statu quo també, que un cap d’Estat ha d’acceptar allò que el seu poble vol i que pel fet de ser clergue, Andorra no pot seguir a la cua dels països avançats, almenys en aquest aspecte. Deia alguna cosa així: que l’home no era ningú per interrompre una vida, ni tan sols per aquells tres supòsits. Deia que si els designis divins enviaven aquell nadó a la vida, era per alguna cosa i que per això estaven les estructures de l’Estat: per ajudar als pares a assegurar el desenvolupament digne d’aquella persona. I jo em demano: quina credibilitat poden tenir aquelles paraules pronunciades per un capellà a qui la seva Església li prohibeix de tenir fills? A més, sabent les estructures amb què compta Andorra, està disposada l’Església a assegurar un desenvolupament digne a una persona amb greus discapacitats físiques o psíquiques?

Dit això, crec que cap ésser humà pot obligar a un altre a tenir un fill que no desitja i menys si és fruit d’una violació, posa en perill a la dona o se sap que tindrà problemes per a un desenvolupament digne de manera autònoma. Crec que la vida no és cap tipus de purgatori en el qual has d’acceptar allò que et ve perquè sí. Som capaços de dur un home a la Lluna i hem de resignar-nos a acceptar riscos innecessaris si no els volem, i quan la ciència ens permet superar-los?

Vet aquí la controvèrsia de sempre: Església contra ciència. Resignació contra evolució… I no creieu que sóc dels de triar blanc o negre. Crec que l’una i l’altra són necessàries, indispensables en aquest món en el que vivim per moltes raons que ara no podria desgranar aquí. Però mai poden anar l’una contra l’altra. En molts casos són o haurien de ser complementàries perquè l’ésser humà es compon d’una part física però també d’una espiritual. Per mi, l’exemple més clar que l’una no és enemiga de l’altra és quan un membre de l’Església té la mala sort de caure malalt d’una malaltia greu, i intenta guarir-se amb tots els avenços mèdics disponibles, sense resignar-se a morir per aquella malaltia perquè Déu la hi hagi enviat. No crec que Déu s’enfadi veient com, aquí a baix, els uns volen preservar la seva vida amb l’ajuda dels avenços i els altres volen evitar una vida de patiment i de dificultats.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic