Estem a les portes que el Govern publiqui el projecte de Llei per a la despenalització de l’avortament.
És un moment únic per somiar una Andorra que vetlli pels drets reals de les dones que l’habiten.
Els embarassos no desitjats o inviables són un problema de salut pública i han de poder ser tractats com a tals. Sense tabús ni vergonya. Llevant-los la foscor que de per si comporten.
Volem poder aturar embarassos a casa, amb cobertura sanitària de manera segura i amb un acompanyament de qualitat.
Hi ha pràctiques d’interrupció de l’embaràs logísticament molt fàcils d’introduir. Si, d’entrada, es legalitzés l’avortament farmacològic, es podria subministrar des dels centres d’atenció primària. El procés és senzill: les dones es prenen aquest medicament a casa seva i si pateixen alguna complicació, que passa poc, assisteixen a l’hospital, però sense haver de mentir ni fingir un avortament espontani, com han de fer ara.
Fem-ho fàcil i accessible. Tenim els mitjans per fer-ho possible i un equip sanitari competent per acompanyar les dones amb garanties en un procés tan feixuc i complex de per si.
És urgent que el Govern proporcioni un marc legal que posi la dona al centre d’una vegada i li brindi els drets bàsics que li corresponen. Si la proposta de despenalització no ve acompanyada de canvis substancials, els drets sexuals i reproductius de les dones al país continuaran a la cua d’Europa.
Tant de bo puguem estar orgulloses de viure en una terra que ens tracta amb la dignitat amb la qual els estats democràtics tracten les seves ciutadanes.
És el nostre cos, ha de poder ser la nostra decisió.
A casa.
Amb cobertura sanitària.
Amb seguretat.
Amb acompanyament de qualitat.
