Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ramon Tena

Ramon Tena

Mediador

 

 

Avortament i coprincipat: debatem des de l’empatia (I)




Les xarxes socials han estat l’escenari d’un tens debat entorn a la legalització de l’avortament que ha traspassat la frontera digital i s’ha fet lloc també en el debat polític. I darrerament s’està estenent fins i tot fora de les nostres fronteres.

Els darrers dies han fet pública la seva opinió persones molt més autoritzades que jo, sigui pel seu coneixement del tema o per la seva experiència personal o institucional. Tota realitat es pot tractar des de diferents angles. En aquest cas s’ha fet des de punts de vista institucionals, polítics, de drets humans, morals o religiosos.Però voldria afegir un element que encara no ha aparegut en el debat: l’empatia. Així mateix, voldria compartir algunes idees sobre com enfocar el debat de forma més constructiva.

Popularment, l’empatia és allò de “posar-se en les sabates de l’altre”. Si volem aprofundir una mica més, es tracta de la capacitat d’escoltar l’altre i ser capaç de comprendre’l. Ep! Comprendre no vol dir estar d’acord, sinó tan sols ser capaç de copsar d’on venen els seus arguments, quins són els motius o les experiències vitals que l’han portat a tenir aquest posicionament o com s’està veient afectat.

Generar empatia és la clau per encetar un diàleg constructiu i avançar cap a punts de trobada.Puc entendre que hom pensi que això és poca cosa i no contribueixi en res a avançar: per molt que ens entenguem, arribarà un moment en què caldrà prendre tota una sèrie de decisions (o no) per trobar una solució.

Empatia en funcionament

Però ser capaç de connectar amb qui no pensa com nosaltres facilita molt més la presa de decisions i aplana el camí cap a possibles acords. I si així ho defenso és perquè a diari sóc testimoni de com canvia una conversa quan les parts aconsegueixen posar-se en el lloc de l’altre. Dedico la meva vida professional a gestionar conflictes i facilitar diàlegs: des de conflictes familiars o laborals fins a trobades entre joves que han patit conflictes armats, sovint enrolats en exèrcits que han combatut en el front. I en tots aquests conflictes he pogut veure com, en el moment en què som capaços d’escoltar a l’altre, l’actitud comença a canviar i s’arriba a trobar punts d’acord en temes que fins unes hores abans semblaven irresolubles.

En aquest cas, penso que el primer que cal és empatia amb les dones que han passat per l’experiència d’haver d’interrompre l’embaràs. És una decisió que no es pren mai a la lleugera, ja que es tracta d’una experiència dolorosa, traumàtica i que sovint està carregada d’incomprensió o fins i tot culpabilitat. Si hi afegim que cal marxar de casa per fer-ho, ens podem imaginar com ha de ser el patiment que acompanya aquesta decisió.

Aquests dies s’ha presentat l’avortament com fruit de la irresponsabilitat o gairebé com un caprici. Però recordem que el que s’està demanant és despenalitzar la interrupció de l’embaràs en casos molt concrets: violació, perill per la vida de la mare en cas de seguir amb l’embaràs o naixement d’un fetus amb greus malformacions que facin inviable el seu desenvolupament vital.

Però també cal empatia amb els que defensen el contrari. És perfectament respectable que algú consideri que interrompre l’embaràs va en contra dels seus valors més bàsics. I això no els fa pitjor persones. I, finalment, cal comprendre també la por de molts ciutadans i polítics d’Andorra a encetar un debat que potencialment podria acabar amb l’actual model institucional, el que per molts andorrans és una part de la seva identitat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic