Avortament: l’informe obre portes?

El debat sobre la despenalització de l’avortament fa temps que està sobre la taula i és cert que d’un temps ençà, la focalització en la qüestió s’ha incrementat. Interessos polítics? Potser. Però segurament també uns moviments feministes més forts i convençuts dels drets a defensar i un jovent cada cop amb més visió global que es fa preguntes i potser no entén que el seu país, que es mostra modern a l’exterior, encara estigui tan encotillat per a segons què de portes endins. Ara, gràcies a l’informe jurídic que va encarregar el Govern de Toni Martí (caldrà explicar molt bé qui i amb quines finalitats, però això ja seria una altra qüestió) sabem que hi ha uns juristes que afirmen que l’avortament voluntari fins a les 14 setmanes i en fases més avançades quan el fetus no és viable no vulneraria la Constitució. Per què, doncs, no hi posem valentia i fem valdre aquesta carta? Que una dona d’Andorra que vulgui avortar ho hagi de fer fora de les fronteres és una anomalia, una mostra més d’allò tan nostrat de fer-se l’andorrà. Si la casuística prevista encaixa amb la de la llei de reproducció assistida i la que regula la píndola de l’endemà, per què no ens decidim a fer el pas endavant? En aquests dos casos el cisma institucional no va arribar, els textos van passar només amb la firma d’un sol copríncep i fora. Sé que l’envergadura de l’avortament és molt més important que la d’aquestes lleis, però és evident que les societats avancen a un ritme que sovint la política o els grans pactes institucionals no el segueixen. Per a mi que l’informe s’hagi fet públic obre una porta. Aprofitem-ho. Amb debats serens i fugint del populisme, però no deixem d’avançar.