Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Avortament o coprincipat?




Aix, l’avortament. Els termes en què s’està conduint el debat, si és que se’n pot dir així, recorden perillosament als hem vist en la campanya del Brexit i, és clar, en l’esperpent processista. Per resumir: prometre una Arcàdia feliç contra tota evidència i apel·lant si cal a les mitges veritats, a les mitges mentides i a les mentides flagrants. Ni Europa li costava a la Gran Bretanya 400 milions d’euros setmanals ni el divorci li havia de sortir gratis. També el procés s’ha aixecat sobre mantres igualment falsos com que les empreses es quedarien a la Xauxa de Puigdemont i que Europa rebria amb els braços oberts una Catalunya independent. El Brexit i la independència eren objectius legítims; el que no ho és, de legítim, és mentir per aconseguir-ho. Els aprenents de piròman que atiaran d’aquí a les eleccions el debat sobre l’avortament haurien de jugar net i dir la veritat. I la veritat la va dir Martí dilluns, què hi farem: avortament i coprincipat són incompatibles. Estiguem o no a favor dels tres supòsits, només cal anar a l’hemeroteca i apel·lar al sentit comú per entendre que el copríncep episcopal renunciarà abans de sancionar una llei despenalitzadora. Ho ha insinuat l’arquebisbe Vives en alguna ocasió i en aquest punt no ens podem dur a engany. I després de l’episcopal vindrà el francès. Estem disposats a llançar-nos per aquest precicipi sense tenir la més remota idea del que hi ha al fons? De veritat algú pensa que no hi tenim res a perdre? Aquests son els termes justos del debat, amb les conseqüències raonablement previsibles de despenalitzar l’avortament. L’altra opció és fer un Romeva, convocar un referèndum i, si tot acaba com el rosari de l’aurora, dir que anàvem de farol. A veure si cola.

Comentaris: 13

Comentaris

Perque ho barrejes tot amb el que està passant al país veí? Que te a veure tot això amb l'abortament i la nostra situació com a coprincipat???

imatge de andresluengo

Molt. Tots tres 'debats' s'aixequen sobre mentides. Per la part que ens toca, els que pretenen despenalitzar l'avortament ho han de plantejar en els termes que ja sabem: si es despenalitza, el copríncep episocopal renunciarà. Això s'ha de dir clarament i cruament, i també explicar què comportarà que renunciï primer un, i després, l'altre copríncep. Quants llocs de treball es perdran, quanta gent haurà de marxar del país, què passarà amb l'escola espanyola i amb la francesa, amb la sanitat, amb les pensions. Si no, és jugar de farol, amb les cartes marcades i amagant la realitat. Mentint. Com Boris Johnson, Farage, Junqueras, Puigdemont i companyia. Se'n diu populisme.

Pero que dius? El Sr Vives,no marxara, sempre fa la materia comedia i xantatge quan és tracta de drets humans. Va amenaçar amb marxar quan es va treure del códig penal la pena de Mort,perque? Perque l' esglesia tenía l' único garrote vil de l' alt urgell i Andorra. I va fer quan la materia comedia quan és va aprovar la unión civil entre personas del mateix sexe. Ja que busques a l' hemeroteca,busca be. Se'l va desobeir...i taraaan no va marxar! El que pasa es que ara, als missogens, als q odieu a les dones,US va be el que diu i la davant la pataleta, de sempre i heu decidit fer tándem i trinxeta.
Sou uns poca vergonyes q ens negueu els drets humans, intenteu confondre a la gent i ens exploteu per al vostre benefici...pero aaay senyors... Gaudiu del vostre mal uso del poder, q ja queda poc per tenir els nostres drets .

Són sols 1 debat de moment el que es planteja no 3. Et deus referir però als 3 supòsits pels quals la Comunitat Europea concretament la seva àrea que defensa els drets humans "recomana" que es despenalitzi l'avortament al Principat, acabo de donar una mica més de dades a la teva opinió. De res. Et continues centrant pel que veig a sols una gran i absoluta veritat "si debati'm el co príncep amenaça en anar-se'n" i et preguntes que és el que comporta aquesta renúncia doncs oita. Jo també.I crec que hi ha moltes més persones que també es fan aquesta pregunta per poder-ne valorar si el COST és major o menor que el PREU? Per què vull llençar una altra pregunta quant de temps pot passar perquè el co-príncep "amenaci" amb un altre requeriment dogmàtic? Jo veig un farol molt gros i pujo l'aposta.

Crec entendre el que ens vols dir. Però sols ens ofereixes un sol argument i dues notes més amb l'estratègia de la por utilitzada pel senyor Vives "I la veritat la va dir Martí dilluns, què hi farem: avortament i coprincipat són incompatibles." i ens comentes que "només cal apel·lar a l'hemeroteca i al sentit comú per entendre que el copríncep episcopal renunciarà abans de sancionar una llei despenalitzadora." i una mica més enllà "I després de l'episcopal vindrà el francès. Estem disposats a llançar-nos per aquest precipici sense tenir la més remota idea del que hi ha al fons?" la resta que deuen ser una quantitat important de caràcters per omplir l'opinió que serveixen sols per això, per intentar donar validesa a sols un argument. L'única veritat.Crec que els andorrans/nes volen arguments no imposicions.Potser ens equivoquem els dos.

Però si em permets, m'encantaria raonar un parell de coses. Comentes: "Estiguem o no a favor dels tres supòsits" bla bla que ve el coco. Al cas aquest és un punt no sols important sinó que crec cabdal en tota aquesta història i apel·lo precisament als NOSTRES VALORS com a ciutadans com a persones, de saber distingir el que és o no una situació injusta. Prego perquè entre tots sapiguem veure quins són els representants que ens mereixem, que els demanem respecte, que no ens tractin com a criatures que els traslladem que no necessitem prohibicions o amenaces "torticeras" . Què exigim professionalitat i excel·lència, tanta com la què ens hem d'exigir com a ciutadans. Res més.I si no en saps apartar-te.

Mare meva, només fas que vomitar i vomitar bilis. Com a cap de redacció d'un diari ANDORRÀ, hauries de fer el favor de parlar del TEU PAÍS i no ficar-te on ningú t'ha preguntat.

Sabem que el teu nivell professional a Espanya no donaria per més que com a becari de l'OKDiario, però no ens ho feu pagar a nosaltres.
Gràcies.

I per cert...quin problema tens amb l'independentisme d'aquí baix? No estem parlant de l'avortament?

En primer lloc, sento que molts dels comentaris consisteixin en atacar la professionalitat de l'Andres en lloc de rebtre-li els arguments. Però bé, és el que té l'anonimat.

En segon lloc, crec que s'està creant un fals debat: el dret a l'avortament en els supòsits més bàsics i la pervivència del Co-principat són compatibles, però caldrà fer-ho amb equilibris. Igual que amb l'aprovació de la Constitució (hem perdut un mínim de memòria històrica per saber com van anar aquells anys?), el matrimoni entre persones del mateix sexe, el divorci...

En tercer lloc, dono la raó a l'Andrés en que el debat s'està plantejant des dels extrems i amb arguments de tot o res. I d'aquesta manera serà molt difícil avançar.

Finalment, voldria plantejar que ni d'un ni de l'altre extrem s'està enfocant el tema amb un mínim d'empatia: ni avortar és poc menys que un caprici com semblen plantejar alguns (és una experiència emocional i físicament molt dolorosa, que mai es pren a la lleugera) ni es pot demanar a un Bisbe que prengui alegrement una mesura que va en contra dels seus valors. I per a molts andorrans, el coprincipat forma part de la nostra identitat i el volem mantenir i és comprensible que el debat generi por.

Pots intentar explicar-me lo de què el coprincipat forma part de la nostra identitat?

"Els aprenents de piròman que atiaran d'aquí a les eleccions el debat sobre l'avortament haurien de jugar net i dir la veritat." Ajà, entenc. Professionalitat i objectivitat. Però estic d'acord amb tu. Per mi són importants les formes i el missatge de fons.
Arguments:
-S'insisteix en el fet que és un debat de poca volada o forçat. Si fos cert avui no estaríem parlant d'aquest tema i si fos cert que és intranscendent el discurs del Síndic el dia de Meritxell segons titulars "El síndic defensa el Coprincipat en el dia de Meritxell" o com fa pocs dies "Antoni Martí defensa el coprincipat malgrat que comporti "renúncies" no hi haurien tantes relliscades i tan pocs recursos per afrontar-ne un debat normal sense estridències ni barreges de tants conceptes.
-Dius que en realitat és un fals debat per què no consideres que hi hagi conflicte d'interessos. Rellegeix l'anterior punt.
-Les associacions feministes demanen el mateix que la comunitat internacional DESPENALITZAR l'avortament,i en tot cas entaular-se debatre i votar.

Bon dia padrina,
Li responc els dos punts que he mencionat:
1. Crec que és un fals debat en els termes en què es planteja, no pas perquè no existeixi o no sigu important. És fals en què es plantegen dues opcions extremes i excloents. Crec que ens oblidem de tota la gama de grisos que hi ha sempre en qualsevol debat.
2. També en el fet que els dos escenaris que es plantegen són falsos: ni crec que la despenalització dels tres upòsits impliqui una renúncia inmediata del Cop´rincep i que les portes de l'infern s'brin per acabar amb Andorra. Ni considero que visqui en un país feudal pel fet que en casos com aquest el respecte als Drets Humans del CEDH no hi sigui.
3. Per mi (i és la meva opinió personal) el co-principat forma part de la meva identitat com a andorrà. M'extendria molt per explicar-ho, però en el meu cas en concret és així i cal entendre que hi hagi por a encetar un debat que pot posar en perill una part important del meu sentir identitari. Atenció: que faci por obrir el debat no vol dir que no vulgui que es faci, però m'agradaria que fos en termes més prudents.

Entenc els dos primers punts i els comparteixo, ara t'entenc. D'altra banda afegir que aquest tipus de reclamació es remunta el 2005 amb diferents companyes que varen reclamar exactament el mateix.O existeix una insistència per part de la societat en el temps i que es va tornant més cruenta perquè no es busquen solucions.
Ara bé crec que caieu en una trampa amb creure que el co-principat és un fet identitari andorrà, sospito que és una enganyifa ben planificada si vols un màrqueting que relaciona idees romàntiques del que un pot pensar que és ser andorrà. La relació dels co-prínceps amb la societat andorrana no sempre ha sigut ni bona ni equitativa. Hi ha una intenció en repetir com un mantra que "el fet identitari d'Andorra és el co-principat?" i crec que sí.I això és jugar brut per què juguen amb els sentiments de les persones.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic