Avortament: un nou joc de paraules

L’avortament és un d’aquells temes que de tant en tant va traient el cap en l’actualitat informativa del país. Ara tenim la taula de treball conjunta entre Govern i grups parlamentaris de la majoria i l’oposició (excepte Terceravia) que segurament va fent feina, tot i que en aquest cas la discreció s’ha imposat per mirar d’avançar sense condicionants mediàtics. Però aquesta setmana la filtració d’un informe del 2021 ha tornat a posar el focus en la qüestió, i una vegada més les dones veiem com en aquest àmbit la qualificació escaient és “toca millorar”. L’informe, en realitat, no ens aporta cap canvi substancial a allò que ja tenim. Treure o modificar l’article 108.2 del Codi Penal, que és el que castiga la dona amb pena de presó, què ens aporta de diferent? Poder dir davant del Consell d’Europa que l’avortament no està penalitzat? Aquest joc de paraules que s’ha apuntat des de la majoria: una cosa és legalitzar i l’altra despenalitzar. La primera, inviable. La segona, factible, diuen. Però en aquesta equació, on queden garantits els drets de les dones? És més, si avui ja sabem que avortar a l’estranger, en un país on no és delicte, no es pot perseguir penalment en territori andorrà, en què avancem? Un cop més mirem cap a l’altre costat, ens fem els andorrans i fins i tot els suecs, fem veure que aquí no passa res i quedem bé amb totes les parts, la mitra i les institucions europees. Tenim l’estructura d’estat que tenim i els equilibris no són fàcils, però em sembla que fa temps que els jocs de paraules ja no convencen gaire a ningú. Si realment s’aposta per garantir els drets de les dones, calen passos ferms endavant.