Avui celebrem la cultura

L’associació Àgora Cultural celebra el seu ja habitual Dia de la cultura. Un esdeveniment en què, a part d’aplegar els representants de les diverses associacions del país, s’atorgaran els premis Àgora Cultural 2017. Aquest any l’Associació de Músics gaudim de l’honor de tenir-ne el secretariat i, com a president de l’ASMA, m’ha tocat escriure el Manifest cultural, que llegiré just al principi de l’acte.

El que més m’agrada d’aquesta diada és que, amb l’entrega dels premis, celebrem que al nostre país hi ha gent que ha dedicat la seva vida, el seu temps i, fins i tot, en algun cas, els seus diners, a la cultura, pràcticament sempre d’una manera altruista.

Darrerament, quan parlo amb companys del món de les arts, gent que es dedica al teatre, escriptors, directors de corals, ballarins, coreògrafs, sempre acabem amb la mateixa frase, molt sovint pronunciada per mi a mode de colofó final: “Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”. La pregunta és una mica trampa, però els interlocutors acostumen a donar-me la raó, potser com als bojos, perquè calli, no ho sé.

La qüestió no és qui fa les coses, sinó que es facin, i segurament si no les féssim nosaltres algú altre les faria, però cal aprofitar que som uns quants amb empenta i ben avinguts, i hem de procurar de no aturar l’impuls de ningú.

M’ha agradat, aquests darrers dies, recuperar els números de la revista que publica Àgora Cultural un cop l’any i que està en gran part dedicada als esdeveniments culturals que les associacions adherides organitzen. I veure que hi ha moltíssima gent que sirga dia a dia, setmana a setmana, per donar a conèixer els fruits dels seus esforços és gratament satisfactori. És clar que tot el món associatiu ha de tenir aquest punt d’altruisme, però potser caldria anar una mica més enllà i començar a preparar el terreny perquè les noves generacions tinguin un escenari cultural apte per poder ser professionals, si ho volen. Però, per aconseguir-ho, calen algunes eines encara: escoles artístiques professionals homologades, espais oberts a nova creació nacional, indústria i que el públic sàpiga el que es fa al país.

Cal dir que anem millorant dia a dia, i que no es pot comparar l’actual escena cultural i artística del país amb la de fa uns anys, anem millorant, sense cap mena de dubte, però no ens en refiem, encara queda molt per fer. A poc a poc, tot aquest exèrcit cultural de què disposem, format per gent sensible amb la causa, aniran aportant el que podran; uns hi posaran un granet de sorra, d’altres un roc i, entre tots, l’argamassa que uneix les nostres inquietuds per formar aquesta gran casa que acollirà l’ànima del nostre país. La cultura és l’ànima del nostre país, no ho oblideu, un país sense cultura és un país sense ànima.