Doncs res, que com cada any has vist que la loteria tocava a prop d’algun lloc on has anat fa poc o que el número de la grossa s’assemblava remotament al del bitllet amb el qual vas jugar l’any passat. Te’n recordes que l’any passat el meu número també acabava en 8? En el fons penses que ja t’ho mereixes, per ser tan escèptica amb els sortejos en general, i te n’alegres per aquella parella que ha sortit a la tele i ha explicat que finalment podran liquidar la hipoteca, que l’any ha estat molt dolent per al negoci i que les han passat magres. Més magres que tu, certament, i et sents afortunada que després de gairebé dos anys de pandèmia les coses et vagin prou bé. Diuen que avui és el dia de la salut. La salut que solíem veure com a premi de consolació perquè la donàvem per feta. Gairebé dos anys de pandèmia ens demostren que no, que no podem donar res per fet i encara menys la salut. Som a les portes de Nadal i la Covid-19 ens ha ensenyat que allò que és veritablement important no té res a veure amb la borratxera de consumisme en la qual vivim immersos. Perquè sí, seguim ballant el mateix ball tal com demostren les riuades de gent que hi ha cada cap de setmana a l’avinguda Meritxell i a Vivand. Però comprar regals i autoregals és només un miratge i no ens omplirà en cap cas el buit d’aquests dies que venen si no ens podem trobar amb la família i la família extensa, els cunyats, els cosins i els amics. Tant de bo que sigui cert que aquest any no ens ha tocat la grossa però tindrem salut. Sobretot que tinguem salut, física i mental, per al nou any que arriba.
