Avui va de diamants

Xxxxst!!!, un moment de silenci, si us plau!!!! Ara que no ens veu ni ens escolta ningú, us revelaré que aquest 2021 Howard Hawks, el gran cineasta originari d’Indiana, compliria 125 anys, Jane Russell en faria 100 i Marilyn Monroe, 95. I quina casualitat, tots tres acabarien treballant plegats l’any 1953 en un divertidíssim llargmetratge  produït per la 20th Century Fox. 
L’extraordinària escriptora i guionista Anita Loos afirmava que els diamants són els millors amics de les noies, cosa que la portaria a escriure la novel·la Els Cavallers les prefereixen rosses i dos anys més tard, el 1928, a fer-ne la seqüela, Però es casen amb les morenes. La primera es convertiria en un musical d’èxit a Broadway, que 27 anys després Howard Hawks duria a la pantalla amb dues dones enlluernadores, l’una morena i l’altra rossa.
Howard Hawks era aquell realitzador que sempre declarava allò de: “Soc tan covard que fins que no tinc un bon guionista no vull fer una pel·lícula”, i en aquest cas el tindria: Charles Lederer, un dels millors professionals de Hollywood, amb la suficient experiència teatral com per convertir en hilarants les aventures de les cantants i ballarines de Little Rock, Lorelei Lee i Dorothy Shaw. De la part coreogràfica se n’ocuparia Jack Cole, un creador avui no gaire recordat però d’una brillant trajectòria com a ballarí i preparador d’actors als qui el rol exigia ballar a l’escenari o al plató de rodatge; per cert, aquest any també commemorem els 110 anys del seu naixement. En honor a la veritat hem de dir que els números musicals de Els cavallers les prefereixen rosses els va dirigir el propi Cole i no Hawks. Reputats coreògrafs posteriors, com ara Bob Fosse, Michael Kidd o el mateix Jerome Robbins, li deuen molt. 
 Lorelei i Dorothy s’embarcaran a Nova York en el transatlàntic SS Île de France amb destí a París, via Cherbourg, per fer-hi sort. A bord del luxós vaixell es trobaran amb gent de tota mena, des d’atletes olímpics fins al propietari d’una mina de diamants que viatja amb la seva esposa, que no deixa de rondinar, passant pel jovenet Henry Spofford III, hereu d’una gran fortuna familiar,  i fins i tot un perdiguer, és a dir, un detectiu contractat pel pare del promès de Lorelei que haurà de seguir la pista de la Lee  que, pel que sembla, només va al darrere de la cartera  del seu fill, que és un autèntic babau. Finalment, el destí gastarà una mala passada a totes dues artistes obligant-les a guanyar-se la vida com a coristes en sales de festa de París en quedar-se sense la font d’ingressos del pallús de Gus, mamella d’on tiraven de veta totes dues sense gaires miraments. La seqüència més esclatant de tota la cinta és aquella on una majestuosa Marilyn canta i balla Diamonds Are a Girl’s Best Friend, amb música del gran compositor d’origen jueu Jule Styne i lletra de Leo Robin. En aquesta escena, un cor d’homes amb frac, George Chakiris entre ells, acompanya l’estrella, just en el moment en què el seu encegat pretendent Gus Esmond, es troba a la sala mirant-la bocabadat, segurament amb un estoig a la butxaca que de ben segur deu amagar un braçalet de diamants. 
El malentès acabarà feliçment amb dos casaments, marxa nupcial inclosa; abans, però, assistirem a una trobada impagable entre Lorelei i el vell Esmond amb el tanoca de Gus al costat i on el milionari, tot perplex, reconeixerà  que la noia no era ni de bon tros una penques ni tan ingènua com semblava, un paper que a la Marilyn li anava com anell al dit.