Coneixen la història de l’home convençut? És realment fascinant. Però aquesta no comença amb un “hi havia una vegada un home que...”, perquè no va ser només una vegada que hi va haver un home, sinó que sempre hi ha sigut. I hi és. I creguin-me que sense aquest home, o, més ben dit, homes –i dones, és clar–, no hauríem ni tan sols baixat de l’arbre. N’estic convençut.
Seguint amb la fita històrica del descens a terra ferma, el perfil de què els parlo no és el del primer que ho va fer, sinó el dels que hi van anar al darrere, segurament sense pensar-ho. Simplement per pura inèrcia. Per comoditat. Si a aquest li ha anat bé, a mi també, no? Sé que és un exemple una mica maldestre, però desglossem els personatges: tenim el precursor, o líder; els seguidors, o ramat, i –no sé si en aquest cas n’hi van haver gaires– els detractors. Si s’hi fixen, és la història de la humanitat. Totes les cultures, societats, religions i ideologies s’han format o creat sobre la base d’aquesta regla. Uns pocs dicten la norma i uns altres la segueixen. O l’acaten. A vegades perquè no hi ha més remei –“o fas cas o t’executo”, és una tàctica de persuasió molt efectiva–, però d’altres, com deia, per comoditat. Si un ha pensat per mi, per què ho he de fer jo?
Però el que a mi m’interessa saber –i si em coneixen una mica ja ho hauran endevinat– és el perquè. I no em serveix un “perquè sí”, ho sento. A vegades la resposta pot ser, simplement, perquè així visc més tranquil i despreocupat, faig el que em diuen i em trec problemes de sobre. Em sembla un argument bastant sòlid, la veritat. Però en altres ocasions, quan l’individu està molt convençut, els arguments es dilueixen pel simple motiu que els desconeix, ja que no els ha pensat. Només sap que mataria per aquests ideals, siguin els que siguin. Però no sap per què. I no hi ha actitud que afavoreixi més els “primers simis que baixen de l’arbre”.
