Balanç editorial de la legislatura

Ara que s’acaba definitivament la legislatura, és un bon moment per fer balanç del que han estat aquests darrers quatre anys en la relació entre el Govern i el món editorial. Deixeu-me dir per començar que aquesta és una opinió totalment personal, i que no vol ser representativa de cap entitat ni tampoc de cap empresa. Fent retrospectiva, penso personalment que al llarg de la legislatura 2019-2023 algunes demandes històriques del sector editorial andorrà han obtingut per fi resposta positiva. És cert que la llista d’objectius dels editors és llarga, però també és cert que el ministeri de Cultura, amb Sílvia Riva al capdavant, ha treballat per satisfer-les en la mesura del possible.
Una de les demandes històriques era que l’Administració, quan es veiés en la tessitura d’editar un llibre, treballés el projecte amb els editors del país sense caure en la competència deslleial. Si per fer obra pública no són ni els ministres ni els funcionaris els que prenen el pic i la pala, tampoc té sentit que el Govern d’Andorra faci d’editor, perquè no és la seva funció. Malgrat que això encara no s’ha aconseguit en tots els àmbits de l’Administració, sí que el ministeri de Cultura s’ha compromès i ho ha demostrat en més d’una ocasió que, en endavant, no es dedicarà a editar llibres per si mateix.
Al final, al país hi ha un seguit de professionals que poden fer aquesta tasca, uns professionals que, al mateix temps, volen ser reconeguts com a tal i que necessiten que es valori la seva feina diferenciant-la de l’autoedició. Demanar un grau de professionalització a l’editor de llibres a l’hora de beneficar-se d’una subvenció cultural és, doncs, quelcom fonamental per als editors, que reverteix en el mateix sector, ja que ens obliga a mantenir un rigor amb el qual sovint –i no vull generalitzar, que quedi clar– les autoedicions no compten. 
El reconeixement que el ministeri ha fet de l’Associació d’Editors com a interlocutor vàlid dels professionals del sector ha servit molt positivament els darrers quatre anys per avançar, malgrat que dos han estat marcats per la pandèmia. En aquest sentit, el projecte La cultura no s’atura va permetre programar durant aquest període un seguit d’activitats que, per les demandes sanitàries a nivell d’organització, feien impossibles d’assumir per part dels editors. L’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura, no sense dificultats pel context, ha servit perquè es desenvolupi un pla estratègic que amb relació al tema editorial crec que qualsevol persona del sector n’avalaria les línies mestres que s’aplicaran.
En aquest mateix sentit, i ho vam veure fa pocs dies, l’Associació i el ministeri han signat un conveni que posa per escrit la relació entre les parts i un seguit de dinàmiques de col·laboració que venen de temps enrere, però que la seva continuïtat podia dependre del responsable polític de torn. El conveni estableix unes bases que difícilment es poden tirar enrere sense causa justificada i que asseguren, principalment, dues coses. D’una banda, un suport clar a la presència dels editors del país en fires internacionals com la Fira del llibre del Pirineu, a Organyà, la Setmana del Llibre en Català o, des d’enguany, la Feria del Libro de Madrid. De l’altra, un suport a l’edició a través de la compra fixa d’un nombre d’exemplars per col·laborar amb la viabilitat de l’edició a Andorra. 
Així doncs, i malgrat que hi ha altres temes que cal continuar treballant entre les parts, el conveni de col·laboració per la viabilitat del sector, la internacionalització de la producció del país, el suport en moments complexos com la pandèmia, la definició d’uns objectius estratègics que el Govern es compromet a aplicar, el fre a la competència deslleial i la professionalització del sector amb un interlocutor vàlid amb l’Administració han fet d’aquesta legislatura possiblement la que més s’ha avançat en la darrera dècada. Esperem que la legislatura 2023-2027 compti amb la mateixa voluntat de treball de les parts per seguir avançant conjuntament.