Ballem mentre el cos aguanti

Sabem, encara que massa sovint ens fem els despistats, que vivim en un món amb recursos finits. I també som conscients que, en nom del nostre benestar, ens hem obsessionat a consumir-los desenfrenadament, talment com si no hi hagués demà. Perquè, malgrat que l’ésser humà actua sempre pensant en el futur, la societat on viu està mancada de previsió. Observem els efectes del canvi climàtic en les estacions d’esquí del Pirineu. Les previsions són pessimistes. Però ens aferrem a aquest negoci que ens ha donat tantes alegries. Qui dia passa any empeny. Com tampoc tenim pla B per a la crisi energètica que els experts avisen que s’atansa. Diuen que d’aquí a tan sols cinc anys només hi haurà capacitat per subministrar la meitat del gasoil que es consumeix actualment. El preu es dispararà i tot això tindrà conseqüències en l’economia i en l’agricultura. Perquè un tractor també es mou amb petroli. I sense tractor no hi ha aliments. O per què no parlar de l’escassetat de plàstic? Aquesta situació ja ha provocat que diferents fabricants estiguin acumulant matèria primera perquè veuen venir el problema. Però tampoc en aquest cas estem preparats per afrontar una vida lliure de plàstics. Lamenten aquests experts que els governants no diguin tota la veritat quan parlen de la necessitat de reduir les emissions de CO2. Perquè malgrat que és evident que cal actuar per frenar l’escalfament global, les mesures que impulsen són tan sols una pantalla per amagar un problema real que és que el petroli s’està acabant. La pregunta és, per què?