Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mpadin

Maria Pilar Adín

Periodista

 

 

Bàlsam sobre les ferides, com es fa?




No cal cridar sempre per fer-se sentir, encara que a vegades s’ha de fer, no ho nego. I com bé diu la dita que ara adapto i porto al meu molí, un gest val més que mil paraules. I el gest de les dones iranianes traient-se el vel i tallant-se els cabells per protestar per l’assassinat de Mahsa Amini, una noia de 22 anys que portava el vel mal posat, val més que totes les paraules que puguin dir per condemnar el control i l’opressió que pateixen en aquell i en altres països del món. I per cert, sembla que tant des d’aquí com des d’altres indrets hagin passat desapercebudes, i el fet no és que sigui greu, sinó gravíssim. Però com  deia ahir el rector de la Universitat d’Andorra també per a la solidaritat som selectius i selectives. L’Iran ens queda lluny i la seva cultura, també. I mira que som de la mateixa espècie, la humana, encara que de vegades no ho sembli, i en el meu cas, del mateix gènere. Em permetreu que em surti la vena espiritual i torni al principi i us parli d’una dona jueva dels Països Baixos, Etty Hillessum, que va morir al camp d’extermini i que en el seu diari parlava precisament de la capacitat que va anar desenvolupant de sentir-se lliure per dintre tot i el jou d’un règim totalitari que la va voler sotmetre amb el tancament i la tortura, però que no se’n va sortir. La vaig descobrir en versió italiana i els seus escrits m’han ajudat moltes vegades a relativitzar certes situacions. Era jove, plena de vida i inconformista. Volia ser bàlsam sobre moltes ferides. I com es fa això? Tenia 27 anys quan la van matar. No voldria oblidar l’Etty, Masha... i tants noms de dones i homes violentats per la raça, la religió mal entesa i la ideologia totalitària.  

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic