Baltasar i el reial racisme

Deixin que els parli dels Reis d’Orient (i no Mags, que segons els deixebles del tal Virgili és una cosa espanyolota). I concretament del bon Baltasar, el preferit de la Blanca, com probablement ho va ser de tots nosaltres. Em sorprèn que els nostres progres no hagin importat l’última polèmica identitària que ha sacsejat Espanya a compte del rei negre. Però arribarà, així que millor estar avisats. Sota el hashtag #StopBlackFace s’ha organitzat una mena de fàtua contra aquest acte de flagrant racisme (probablement heteropatriarcal i homòfob, però això ja és cosa meva) que consisteix a pintar de negre la cara de Baltasar allà on no hi ha un veí de color (!?) disposat a exercir per una nit de monarca. En algun lloc fins i tot això els ha sortit llufa, com a Sineu (Mallorca), on es veu que la cavalcada acaba gloriosament a l’església del poble. Va resultar que el paper de Baltasar el va fer un veí negre (això sí) però musulmà (he dit però?) i que quan tocava entrar-hi va al·legar que la seva religió li ho impedia. Passa a les millors cases, tot i que un es demana per què s’havia avingut a participar en una tradició que no sembla gaire musulmana. En fi, seguiint la lògica portentosa del #StopBlackFace voldria des d’aquí sumar-me a la campanya #StopRedheadHair i #StopBeardWhite, per l’òbvia i fins ara invisible discriminació que suposa que el rei blanc i el ros siguin també de pega i no pèl-rojos i barbablancs autèntics. Ara que hi penso, també em sembla una mostra d’insofrible edatisme la figura provecta amb què es representa els Reis, i un altre dia parlem del tuf heteropatriarcal de tot el tinglado: per què reis, i no reines? Però escoltin, el Baltasar de la nostra cavalcada, era negre de veritat o un vulgar opressor racista?