Un vaixell de paper en un llac, la rèplica d’una llanxa fent cercles en una bassa o una moto aquàtica de veritat compleixen el mateix principi arquimedià que fa surar un transatlàntic. De l’embarcació pirata de joguet a la il·lusió feta realitat de singlar a bord de qualsevol nau real hi ha poca distància. La línia de l’horitzó, els crepuscles, les esteles i espurnes daurades, el tacte de la brisa, el gust de salobre, els gemecs de les cordes o les flaires dels arbres de ribera esdevenen sensacions sublims inscrites en els diaris de bitàcola.
Al riu cíclic i a la mar infinita, en belles singladures fluvials i marines el que plau és enamorar-se de la ruta, de cada riba i de cada port. Oblidar l’ahir i el demà i gaudir plenament d’avui. Deixar-se endur per la fascinació, negociar amb les onades, descobrir paradisos. Per exemple, el cap de Creus. Lliscar sobre les aigües fosques del golf de Roses fins al cap de Norfeu. Retallar el deliri geològic de Port de la Selva a Cadaqués. Passar l’Hostal, reposar al Golfet. Intuir fugaçment una monja, una àguila, un cap de lleó, una verge. Conquerir la illeta de cala Serena. Contemplar el portal de cala Prona, la Trona, la punta dels Tres Frares. Aconseguir l’Encalladora i la Galladera i entrar a la cova de l’Infern i a l’illa de Portlligat. Distingir cants de sirenes acústiques. Sospirar. Ancorar a Taballera i nedar per arribar a la platjola deserta. Balancejar-se. Témer vents de la capsa de Pandora. Girar rumb a Colera per arrecerar-se de la tramuntana. Agafar corrents favorables. Tenir a tocar Llançà, Portbou, Cervera. Saludar gavians que també recorren el vespre.
Abraçar Peníscola des del blau. Salpar de Maó en direcció al migdia en una menorquina. Resseguir amb una motora els esculls de Fornells. Venint del Pireu, baixar d’un ferri a la llum encegadora de Poros. Endinsar-se a l’oceà salvatge de la costa sud de la Reunió. Albirar el far de la Dragonera i el buc de la catedral de Palma. Acomiadar-se de la fortalesa de La Valletta. Enfilar l’estret de Messina i veure saltar un estol de dofins davant del volcà Stromboli. A l’altra banda, les Eòlies menors, difuminades per la tarda. Adormir-se a Civitavecchia i despertar-se a Liorna. Endevinar la promenade des Anglais de Niça més enllà de la boirina. Recollir petxines de besades amb la lluna de confident a la coberta de popa en el trajecte de Luxor a Assuan. Apropar-se amb falua al temple d’Isis. Partir cap a l’encant de la proximitat llunyana del canal del Migdia a Carcassona. Rodejar Manhattan. Anar de Cotlliure a Argelers i després a Portvendres, i d’Arcaishon al cap Ferret i tornar. Remuntar el Vltava a Praga. Regressar a la badia de l’Havana sota les estrelles. Sortir del Lido en l’últim transbordador. Arribar-se a la desembocadura de l’Ebre en una barca solcant l’eternitat... I no oblidar els qui naveguen pel somni d’una vida digna. I atendre’ls. I acollir-los amb tendresa fraternal.
