En un poema de difícil traducció Saigyō descriu la bellesa trista: “a la maresma una au s’envola/ i es perd a poc a poc al crepuscle”. Sembla ser que el poeta i monjo budista desaferrat aparentment de la bellesa insubstancial del món material, contempla commogut l’escena i no es pot resistir a l’emoció. Els versos van ser escrits al segle XII i els entesos diuen que representen la idea japonesa d’aquesta bellesa trista que simbolitza la lleugeresa d’una vida impossible d’aferrar.
Sembla un oxímoron. Bellesa trista. Perquè hi ha una relació clara entre l'experiència estètica de la bellesa i la felicitat. Escoltem encara a Stendhal dient que “allò bell no és si no una promesa de felicitat” o a Keats recitant: “una cosa bonica proporciona una alegria per sempre”.
Més enllà de les lleixes dels espais dedicats als llibres d’autoajuda que en van plenes i els gurus instagramers omplint de consells les seves històries, hi ha estudis prou seriosos dedicats a mesurar la felicitat i com afecta el seu assoliment a cada etapa de la vida. Hi ha un patró universal que s’explica en un gràfic que dibuixa una corba en forma d'U que és denomina la corba de la felicitat, on el punt més baix correspon amb la coneguda crisi de la mitjana edat. Als albors dels 50 entrem en davallada, mentre que el jovent (despreocupat i amb ganes d’explorar) i els padrins (amb tot fet, aparentment) ho tenen tot de cara per desbordar felicitat.
Desbordar felicitat?
La corba en forma d'U s'ha mantingut com una referència vàlida des del 1973 fins fa uns cinc anys. Un estudi comparatiu implementat a 80 països mostra com la famosa corba en U s’ha reemplaçat per una línia gràfica que revela un ràpid deteriorament del benestar dels joves fins als 25 anys, especialment les noies, i situa aquest grup com les persones menys felices de totes. És l’anomenada joventut de la desesperació i es veu afectada per una greu crisi de salut mental.
Fins i tot la revista Hola! se’n fa ressò. La cosa deu ser seriosa. Alerta sobre el perill de la darrera moda, la cosmeticorexia, que té molt d’impacte en les noies de la generació Alpha (nascuda a partir de l’any 2010). La notícia tracta sobre com afecta la salut mental de les adolescents l'obsessió per la cosmètica. Explica com, a través de continguts de màrqueting a les xarxes socials, les noies estan exposades a cànons de bellesa irreals. Es tornen precoçment addictes a tractaments i rutines skincare (desaconsellables pels dermatòlegs, i com no poden assolir aquests ideals acaben patint problemes emocionals. A La salvación de lo bello el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han situa la clau del problema a establir un canon de bellesa atrofiat convertit en un objecte del “m'agrada” que es mesura per la immediatesa i el consum.
Vuit-cent anys abans un monjo budista aliè a l'evanescència mundana es va commoure pel vol d’un ocell que es perd al crepuscle. Una bellesa trista ben diferent de l’actual. Lleugeresa d’una vida i uns ideals impossibles d’aferrar. Una promesa d’infelicitat.
