Ha arribat l’estiu, i amb ell, una onada de calor que no oblidarem durant una bona temporada. Però bé, d’això es tracta l’estiu, em direu. I segurament tindreu tota la raó del món, perquè és el que estàvem esperant: els dies amb una llum infinita que fan que casa nostra sembli Noruega, les cerveses fredes amb els amics en alguna terrassa, el tan preuat temps disponible per fer coses, i una llarga infinitat d’etcèteres. Per això no em queixo. Estic de vacances i gaudint de la platja. Encara que en aquest cas en particular, la humitat no hi ajudi gaire. Ja sabeu, aquesta companya amb la qual ja gairebé no comptem, afortunadament, allà per les muntanyes. Però ara toca gaudir de la sorra, de la mar i, sobretot, de la sal, perquè amb això de la sequera les dutxes per esbandir-nos després de sortir de l’aigua no funcionen. Un petit contratemps, què hi farem... Tot sigui per continuar mantenint el planeta en bones condicions.
I aquí estem, amb el para-sol disposat de manera estratègica que, òbviament, anirem movent a mesura que passin les hores, perquè l’ombra continuï caient en el mateix lloc. Perquè just sota aquest lloc hi som nosaltres, asseguts en la nostra cadira plegable, contemplant les onades i envoltats dels crits dels nens, els altaveus dels veïns que escampen el reggaeton per l’ambient, els gossos, que no paren de bordar, i altres minúcies. Som de vacances i res pertorbarà la nostra pau. És un bon moment per deixar que els nostres pensaments volin lliures, sense estar condicionats pel ritme del dia a dia. Encara que, bé, també hem d’organitzar el berenar i el sopar, perquè els nens sempre tenen gana. Mentrestant, passo la pàgina de la novel•la que vaig començar a llegir ja fa no sé quants mesos... i tampoc és que sigui un totxo. Però no importa, segur que abans que tornem me la ventilo. I, si no, sempre puc nodrir el meu oci amb la llista de les sèries que tinc pendents i que, espero, encara estiguin disponibles en les plataformes que pago religiosament cada mes.
El vent bufa fort i fa que la sorra arrebossi els entrepans que amb tanta cura hem preparat fa algunes hores. Bé, res que no es pugui solucionar amb una pizza recentment comprada, mentre els nostres fills ens recorden a crits que prefereixen macarrons. És igual, es tracta de gaudir.
Al cap i a la fi, encara ens queden tres dies per tornar a la rutina. Temps suficient per acabar el llibre, veure les sèries pendents i reflexionar sobre els nostres interessos personals. Sempre que els nens deixin de cridar, els veïns canviïn Bad Bunny per Enya als altaveus i la humitat ens deixi respirar. Bé, tot no es pot. Es tracta de canviar el xip, i per a això estan fetes les vacances... O eren per descansar?