Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de SVela

Susanna Vela

Presidenta del Partit Socialdemòcrata (PS)

 

 

Béns públics vs. béns privatius




Les muntanyes són de totes i de tots els que vivim a Andorra. Per aquest motiu se’m fa difícil entendre (i acceptar) el reglament que el Govern ha aprovat per limitar-ne l’accés lliure. Si bé és cert que cal ordenar la pràctica  d’esports a la muntanya i que la legislatura passada es va acordar la necessitat que una llei regulés aquesta activitat lúdica, el Govern, en lloc d’això, elabora un reglament que envaeix –entenem– les competències del legislador i fa miques el concepte i el dret d’ús dels béns de domini públic.

Això no obstant, no estic en desacord que les estacions d’esquí puguin oferir, però no obligar, als seus clients un seguit de serveis amb l’anomenat Forfet Natura, un forfet diari o de temporada específic per als practicants d’esquí de muntanya per poder utilitzar els remuntadors i tenir accés a itineraris abalisats dels dominis esquiables. La qüestió clau no és que es pugui oferir (i pagar) aquests serveis, el problema és prohibir l’accés als camps de neu sense un títol, a uns espais que són béns públics comunals.

El nostre ordenament jurídic defineix com a béns de domini públic “els béns de les persones públiques andorranes afectats a l’ús públic, almenys tàcitament, o a un servei públic com a element essencial d’aquest, o al foment de la riquesa nacional, i aquells als quals una llei atribueixi expressament aquest caràcter” (article 76 del Codi de l’Administració). Aquests béns són inalienables, imprescriptibles i inembargables i la seva gestió i administració s’han d’ajustar al principi de dedicació preferent a l’ús comú davant del seu ús privatiu. I com no pot ser d’una altra manera, els béns comunals, siguin o no afectats a l’ús públic o a un servei públic, estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic.

Un altre aspecte clau per al meu posicionament és el fet que l’ús comú d’un bé vol dir que aquest és igual per a tota la ciutadania indistintament, de manera que “l’ús per part dels uns no exclogui l’ús per part dels altres”. La normativa preveu que “l’ús comú especial” dels béns de domini públic podrà ser sotmès a una llicència ajustada a la natura del bé, als actes de la seva afectació i de la seva obertura a l’ús públic i als preceptes de caràcter general. Estaríem parlant, doncs, de les concessions administratives que permeten les ocupacions privatives de domini públic, com són les dels camps de neu, que requereixen la realització d’obres de caràcter permanent i per un temps limitat (no poden excedir el termini màxim de noranta-nou anys).

Aquesta concessió no afecta el dret de propietat (pública) i ha de respectar els drets de tercers, i comporta, encara que no s’expliciti, la facultat de l’Administració de rescatar-la abans del seu venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justifiquin.

Les administracions públiques estan obligades a protegir i defensar el seu patrimoni i per tant han de protegir adequadament els béns i els drets que l’integren davant qualsevol dany o usurpació. De la mateixa manera, els que tenen a càrrec béns o drets públics, com els titulars de concessions, estan obligats a vetllar per la seva custòdia i defensa.

Com sigui que els concessionaris de les estacions d’esquí no estarien responent a la seva obligació de respectar l’ús comú dels béns públics, les administracions públiques propietàries que els n’han confiat la seva custòdia els n’han d’exigir el compliment perquè la ciutadania pugui seguir gaudint lliurement d’aquests espais naturals.

 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic