Benvingudes les noves idees

Hem passat de l’“Andorra és diferent” a l’“Andorra ha canviat”. Durant anys, davant qualsevol idea que s’apartés del que sempre s’havia fet, la reacció era d’escepticisme i rebuig. En el fons no hi havia un raonament racional, més aviat actuava la por al canvi, l’instint de supervivència, el proteccionisme via l’exclusió. Trobaríem exemples en tots els àmbits: polític, sociològic, urbanístic... Però avui em referiré a l’econòmic.  

Durant anys hem associat l’activitat econòmica al comerç, al turisme, a la construcció i al sector bancari. Tot el que s’apartés d’això estava condemnat. Encara avui molts segueixen associant que una empresa s’instal·li a Andorra a l’obertura d’un nou local a peu de carrer. De fet, és un baròmetre popular associar el nivell d’èxit de l’obertura econòmica a la quantitat de locals comercials buits. Una percepció basada en la idea d’esprémer fins a l’infinit els sectors històrics, i no creure’ns realment l’atractiu que tenim  per a altres tipus d’activitats. Un atractiu que no l’hem de valorar en detriment de l’economia més tradicional, al contrari, l’hem de veure com a motor de diversificació i creixement, i com una oportunitat per accelerar la transformació i modernització dels sectors històrics. 

Durant anys ens hem resignat a pensar que iniciatives i activitats que funcionaven en altres regions no ho farien a Andorra, però d’un temps cap aquí això està canviant. Estan arribant empreses que es dediquen a activitats econòmiques totalment innovadores que estan contribuint a la transformació de l’economia real. Projectes que han superat la barrera de l’“Andorra és diferent”.

Un bon exemple d’aquest canvi és el coworking. No és un concepte nou, fa anys que n’existeixen a molts llocs, però jo hauria estat el primer, tot just fa deu anys, a pensar que a Andorra no quallarien. Però els darrers cinc n’han obert uns quants. Avui n’hi ha una oferta important i diferenciada. Alguns, poc temps després d’obrir ja han ampliat les i instal·lacions davant la demanda creixent. Propostes molt treballades, cuidades fins al darrer detall i impulsades per empresaris que es van revoltar contra la idea  que Andorra és diferent. Lluny de creure-se-la, van estudiar el mercat, les necessitats i els perfils dels joves emprenedors d’aquí i de fora, les oportunitats de l’obertura econòmica, i es van fer un fart d’anar a veure com es feia a fora. 

El coworking és un bon aparador de la transformació.  Només cal mirar els rètols que hi ha a les portes d’aquests espais per adonar-se que estem davant d’empreses que es dediquen a activitats que fins ara no es trobaven al nostre país: mineria de criptomonedes, NFT, disseny de moda, consultoria en eSports i tants d’altres. 

Tenim encara certa tendència a valorar molt poc aquestes empreses, no acabem d’entendre i apreciar el que poden representar per a la nostra economia. El món empresarial ha canviat molt els darrers anys, amb estructures relativament petites es poden crear grans empreses. Malauradament, seguim mesurant la importància  de les empreses pel nombre de treballadors que tenen. Una empresa de menys de cinc treballadors està condemnada a passar desapercebuda. Però podem trobar moltíssims exemples d’empreses petites que generen molt més benefici que grans corporacions. Les telecomunicacions i la digitalització han canviat les regles del joc i han permès grans beneficis amb estructures molt més reduïdes. Netflix era minúscula quan es va llençar a competir contra un monstre com Blockbuster  en el lloguer i venda de DVD. Sabem com acaba la història.   

Fa deu anys el nostre país va entendre que diversificar l’economia requeria un esforç legislatiu que facilités l’arribada de capital estranger. El resultat és que avui molts emprenedors i nòmades digitals resideixen i treballen a  Andorra per la qualitat de vida i les possibilitats de desenvolupar els seus negocis. Va ser un primer pas. Ara que ja tenim una bona base, hem d’evolucionar, escoltar-los, entendre’n les necessitats i pensar en aquesta nova economia com a part de la projecció del país. Si Andorra vol ser diferent, que ho sigui perquè s’avança i mira lluny, no perquè es queda ancorada en el passat.