Estem acostumats –i no hi hauríem d’estar tant– a veure com una cosa normal que alguns polítics diguin avui una cosa i demà una altra, del mateix fet. Per sort, sempre hi ha l’hemeroteca per recordar-los què és el que realment es va defensar i el que es defensa ara sobre una determinada qüestió. És el que ha passat en relació amb l’ara anomenat ministeri d’Economia i Innovació. Vista la importància d’una àrea com aquesta, molta gent pensava que era una peça fonamental en qualsevol Govern, sobretot en moments en què cal treballar de valent per sortir d’una greu recessió econòmica com la que viuen molts països en els darrers anys. Però no, els pobres ciutadans estaven de nou equivocats i ens van dir que no, que no era necessari un ministeri d’Economia ni molt menys. I és que, deien, les competències que aquest assumeix es poden repartir perfectament entre la resta de carteres en funcionament. Aquest era l’argument que la majoria demòcrata es va entestar a fer-nos empassar quan tothom es va veure sorprès per la desaparició del ministeri en qüestió. Ara sembla, però, que la postura és una altra i tranquil·lament, i sense cap mena de rubor, es defensa de nou les bondats que té que hi torni a haver un ministeri d’economia. De totes formes, penso que és una bona idea recuperar aquesta cartera, més enllà de qui en sigui el titular. Centralitzar totes les iniciatives que es puguin prendre per aconseguir la tan ansiejada recuperació econòmica no pot ser una cosa dolenta. Potser així sí que es podrà fer realitat que aquesta recuperació econòmica arribi per fi al conjunt de la societat.
