Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Benvingut, Mr. Facebook

Benvingut, Mr. Facebook




Ja he explicat que un servidor no és precisament un avançat a l’hora d’incorporar-se a les noves tecnologies.

A més, quan veig algunes bestieses que apareixen a les xarxes, l’odi que traspuen certs comentaris, la reconversió de la política en una cursa de tuits enginyosos o la globalització de les ximpleries més anodines, em venen ganes de mantenir-me’n al marge, conservar la relació amb els amics de manera epistolar i exposar les meves opinions en les cartes al director d’algun periòdic (si és que encara existeixen).

Tanmateix, la comunicació digital ha arribat per quedar-se i seria molt ximplet de no aprofitar les immenses possibilitats que ens ofereix. Sempre he pensat que totes les eines que construïm els humans –des d’una modesta clau anglesa a un sofisticat llibre– no són ni bones ni dolentes, tot depèn de la intenció i la utilitat que els donem. Amb una clau anglesa pots construir una màquina o trencar el cap al veí que passa pel carrer. Un llibre ens pot fer més savis o enverinar-nos l’ànima.

Fa uns cinc o sis anys vaig crear el meu perfil de Facebook i encara tinc un cert pudor a publicar fotos i comentaris, per neutres que siguin. A poc a poc, vaig agafant confiança i, a més de comunicar-me amb una bona colla d’amics i coneguts, n’he extret alguns profits insospitats. Un, per exemple, és contrari al principi de velocitat, d’immediatesa, que se suposa que tenen les xarxes socials. Entre els propòsits que m’he marcat aquest començament d’any ocupa un lloc preeminent (anar al gimnàs ja està més que descartat) continuar amb la sèrie de fotografies d’ocells que vaig penjar l’any passat al meu mur. Ha estat una experiència molt gratificant. Per dir-ho ras i curt, Mr. Facebook m’ha obligat a sortir de casa, com feia el Tom, el nostre bòxer enyorat, quan es posava a la porta del carrer i rondinava en arameu (o un altre dels idiomes antics, però que jo entenia perfectament) perquè aixequés el cul de la cadira i sortís a passejar amb ell.

La foto és, en realitat, una mera excusa, perquè el que realment m’interessa és el temps que dedico a fer-la. Em permet, tant si sóc a Andorra com al poble, recuperar el contacte amb la natura, escoltar els seus batecs i silencis, seguir el cicles solars i lunars... Tot allò tan senzill i primitiu que hem anat perdent. He documentat minut a minut la delicada obra d’enginyeria d’un niu d’oreneta, el miracle de la incubació i el naixement de la cria d’una parella de cigonyes, l’arribada des de l’Àfrica d’un estol d’abellerols, els vols nerviosos de les cueretes grogues, com la que teniu aquí a la foto, entre les gleves d’un camp regat, he escoltat cada nit el cant d’un mussol que marca el territori abans de sortir a caçar o es posa a regurgitar les egagròpiles a la nostra barbacoa.

Encara no he aconseguit fer-li la foto (em sembla que no tinc l’equip adient), però he passat algunes estones a l’aguait acompanyat de la transparència selenita dels objectes del jardí, que semblaven surar vaporosos en el silenci de la superlluna d’aquest mes de gener. Impagable. Benvingut, Mr. Facebook.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte