Benvinguts siguin els projectes socials concrets i transparents, tan necessaris per al benestar de les persones que viuen a Andorra vinguin d’on vinguin. Benvinguts siguin encara més si tenen vocació de servei i no només de quedar bé de cara a la galeria. I benvinguts, oi tant, si venen a pal·liar necessitats o mancances tangibles. I és un fet que hi ha força gent gran que està sola al país potser perquè ja van emigrar sols cap a aquí, potser perquè els seus fills han hagut de fer el camí invers per cercar una vida millor en un altre indret. Em ve al cap una expressió que a voltes es fa servir, i pels polítics d’aquest país també, no tan sols, però també: “Andorra només ens té a nosaltres”. Es tracta d’unes paraules que tenen un cert ressò èpic i que poden servir per moure la ment i el cor a encarar el present i el futur i cercar com tirar endavant malgrat les adversitats que es van presentant. Unes adversitats compartides per un tant per cent molt elevat de la població, famílies i persones, que només es tenen també a elles mateixes. I això s’hauria de tenir en compte. Quan es diu i repeteix que Andorra només ens té a nosaltres, és a tota la societat que ara i aquí conforma el país de l’avui i del demà i no només de l’ahir com percebo a vegades en comentaris i actituds que destilen un cert menyspreu envers els nouvinguts. I tots som nouvinguts i permeteu-me, encara que sembli carca, tots estem de pas en aquesta vida i en aquest país portem 40 o 4 anys vivint-hi. I aquesta és potser una de les poques certeses que tenim. Per això, benvinguts els projectes que faciliten la vida, en aquest cas de la gent gran.
