Som-hi, doncs, que no ha estat res! Sembla mentida, però ja ens hem plantat al mes d’octubre. Ens queden lluny les vacances, per qui les hagi pogut fer, és clar, tot i que aquests dies amb tant parlar del Cirque amunt i avall, sembla que ens hem tornat uns nostàlgics del juliol. I la commemoració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya també ens dóna l’oportunitat de fer-nos uns nostàlgics de l’octubre. Nostàlgics decebuts o esperançats, nostàlgics passius o combatius, nostàlgics del passat o del futur somiat... Cadascú que hi posi el seu qualificatiu o que canvïi el mot principal del sintagma nominal com millor li sembli. Lluitarem i guanyarem és una de les crides que des d’abans de la consulta del 9 de novembre del 2014 sentia llavors per Sabadell. Admiro la gent que continua lluitant, que continua pensant en guanyar, tot i que penso que la lluita serà llarga i el guany potser no es traduirà exactament en la meta esperada a curt termini: la independència de Catalunya. Detesto i condemno l’ús de la força, de qualsevol tipus, perquè la violència -física, verbal o del silenci- només engendra violència. I si això és el que queda de la commemoració de fa un any, la nostàlgia de la garrotada, doncs quina pobresa i inutilitat més gran! Per part meva, perquè m’estimo el meu país d’origen, desitjo una pàtria amb ciutadans lliures i una mica a l’estil dels grans pacifistes de la història, que han aconseguit els seus objectius amb la serenitat i la defensa de les seves conviccions amb fermesa, mai amb duresa. I el que sempre em quedarà, almenys a mi, és posar la catifa d’Ikea: Benvingut a la república independent de casa meva. Genial!
