Benvolgut Christ, és certament un honor inesperat que t’adrecis a la meva modesta persona.
Ho és més encara quan no soc especialment propens a venir a fer-te una visita a casa teva. No deixo d’admirar l’elegància de l’edifici, pres tant en el sentit material –soc un admirador de la seva arquitectura– com també el metafòric de les persones que hi habiten i hi treballen i que, en la seva gran majoria, fan bona feina, una feina socialment necessària. Pel que fa a les ovelles negres, segueixo l’exemple digne del poble irlandès, que voldria perdonar però per fer-ho necessitaria que les altes esferes confessin públicament els seus pecats. Estem en espera, Senyor. Escoltem, però de moment no sentim res.
Entendràs, és clar, per què estic especialment sorprès pel mitjà de comunicació que fas servir. La bústia de correu, cerrtttt8996@vip*, no sembla ser la teva adreça oficial, la de la feina. És per això que em permeto tractar-te de tu, de manera informal, així entre col·legues. Però estic una mica ofès per l’ús de l’anglès. D’acord, la llengua de Shakespeare és omnipresent ara mateix. A menys que... Que m’estàs fent alguna insinuació sobre una futura llengua oficial? Ups! No sé si m’agrada massa la idea que l’anglès sigui lingua franca de l’Església, a més de ser la dels mercaders del temple. Vols dir que no hi hauria un conflicte d’interessos?
Posats a fer de mosca collonera, m’agradaria aprofitar l’avinentesa per preguntar si no podríem tornar a la versió original de la litúrgia? No em negaràs que la Missa Tridentina en llatí feia certa patxoca, un cert polit del text que només podia provenir del seu llarg ús. Quan es declarava que “Ita missa est!”, un tenia la impressió que, efectivament, alguna cosa s’havia acomplert. La missa havia quedat dita, i ben dita. També et confessaré certa predilecció pels textos en V. O. Tot i que malauradament hi ha poca gent que m’entengui quan els començo a declamar: “Bereshit bara Elohim et hashamaim veet ha eretz”. Sí, noi, sí, avui en dia la cultura mediterrània ja no és el que era.
Però tornant al teu missatge, el que realment em va colpir més va ser que em demanis redactar un article sobre la intel·ligència artificial, i de sotmetre’l a un congrés científic a la Xina abans del 15 de novembre. És previst que pagui jo les despeses de publicació, és clar.
No sé, vols dir que jo realment sabria tant sobre la intel·ligència artificial com per fer una submissió mínimament qualificada? Com hauràs vist pel contingut d’aquesta epístola, estic tenint certes dificultats amb la intel·ligència simplement humana. Però bé, si Tu ens ho manes, alguna cosa haurem de fer. Permetràs que ho consulti primer amb Don Camillo, que sempre té alguna aportació valuosa a fer. Mentrestant, de quantes pàgines ha de ser el treball?
