El diccionari defineix el mot amant com la persona que té relacions sexuals amb una altra amb la qual no és casada. I aquesta pràctica és tan antiga com la humanitat. Fins i tot els reis han tingut amants i no cal dir que de totes les corts reials del món la francesa ha estat, sense cap mena de dubte, la més voluptuosa, per dir-ho d’alguna manera.
I, ves per on, la primera amant amb reconeixement oficial fou a França, al segle XV, i l’afortunada va ser Agnes Sorel, favorita del rei Carles VII. Més endavant, en temps d’Enric IV, el primer de la Casa de Borbó i copríncep d’Andorra, es creà fins i tot el títol de maîtresse-en-titre, que designava a la favorita principal del rei. D’aleshores ençà es pot dir que gairebé tots els monarques gals van tenir-ne almenys una, essent els més prolífics –en qüestió d’amants– Enric IV, Lluís XIV i Lluís XV, tots ells de la dinastia borbònica, on sembla que hi ha una mena de predisposició genètica que propicia les aventures amoroses fora del matrimoni... 
Andorra també vam tenir una amant reial: Françoise de Foix, besneboda del nostre copríncep, el comte Gastó IV que també ho era de Bigorra i de Bearn, vescomte de Castellbò, de Narbona, de Marsan, de Gabardà i de Lautrec, espòs de la reina Elionor de Navarra. Com que Françoise era cosina d’Anna de Bretanya, reina de França i també arxiduquessa d’Àustria i emperadriu dels romans, va ser portada a la seva cort i allà va conèixer el seu futur marit, Jean de Laval, comte de Châteaubriant. Va tenir una filla amb ell sense estar casada i després de passar per la vicaria, va ser cridada, juntament amb el seu espòs, a la cort de Francesc I de França, el rei de la dinastia Valois que va convèncer Leonardo da Vinci perquè abandonés Itàlia i s’instal·lés a França!
Quan conegué a Françoise, una dona alta, rossa i culta, el rei va enamorar-se’n de seguida i no va trigar gaire a convertir-se en la mye du roi, amb el consegüent disgust de la mare del rei, Lluïsa de Savoia, que odiava els Foix... El marit de Françoise, noble però cornut, va fer com si s’adonés de l’idil·li entre el rei i la seva dona, actitud que li va fer guanyar el càrrec de comandant i, després, de governador de Bretanya.
Françoise va ser amant del rei de França durant deu anys. No va tenir cap influència política però sí sobre el rei, i va aconseguir càrrecs per als seus germans, com el de governador del ducat de Milà, entre altres. Françoise, la bella poetessa que va enamorar el rei de França, moria l’any 1537 amb 42 anys, essent enterrada a l’església de Sant Nicolau de Châteaubriant, on el marit va fer erigir una tomba en la seva memòria, amb una estàtua d’ella i un epitafi del cèlebre poeta Clément Marot.
Ni l’amor ni la joventut són per sempre, per això cal aprofitar-los quan els tens. I en matèria d’arts amatòries, com deia l’escriptor Noel Clarasó, és més fàcil quedar bé com a amant que com a marit; perquè és més fàcil ser oportú i enginyós de tant en tant que cada dia.