Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

Bestiar




La setmana passada estava veient un article al web del diari El País, titulat Les mentides que vostè s’empassa. Em va cridar l’atenció el títol i en començar a llegir vaig descobrir que es tractava d’alguna cosa concernent a la indústria alimentària. Era d’esperar. Al cap i a la fi, fa temps que sabem –encara que no ho vulguem creure del tot– que l’única manera de no menjar qualsevol cosa és comprar aliments crus, i de vegades ni així.

Que si el pernil no és pernil, que els sucs són nèctars, que la mel no és real, que el calamar és un altre mol·lusc, que les gallines no sé quant, etc. La llista no s’acaba mai. I nosaltres seguim comprant. És cert que hi ha gent que és molt escrupolosa i presta molta atenció a les etiquetes, però la majoria de nosaltres passem per èpoques d’un control obsessiu, que mai s’allarga més d’una setmana. I tornem-hi. El mateix passa amb l’ecològic... fins que veiem el tiquet de la compra.

La veritat és que la vida és així. Ens enganyen constantment i en molts moments ens deixem enganyar, sobretot un cop cada quatre anys o més, depenent del país.

Dóna la sensació que ens envolten a poc a poc amb mentides i ens anestesien i quan ens n’adonem, l’aigua ja bull, com en el conte de la granota a la cassola.

L’article esmentat anteriorment recomana “denunciar” aquestes pràctiques utilitzant el hashtag #nocuela, però com ja sabem, el món virtual fa molt soroll però no té tanta influència en el món real com tots pensen, excepte honrades ocasions. Com a màxim, serveix perquè la gent descarregui la seva indignació i es quedi tranquil·la creient que ja va fer la seva part. Però denúncies en el món real, poques. Perquè no ens quedarà una altra sortida que acostumar-nos al sabor que té la polpa de taronja barrejada amb aigua i sucre, i que amb tanta gràcia denominem suc.

Ah, i no s’oblidin d’afegir la paraula natural al costat.

Això passa només en el món de l’alimentació? Ja ens agradaria.

Quantes vegades ens assabentem després d’un temps, que una persona ens havia mentit descaradament mentre compartíem un cafè? Quants de vostès van ser els agraciats rebedors de la frase “quan la situació millori, t’augmentarem el sou”? Una altra llista interminable.

El que no evita que pensi que moltes vegades el món de l’alimentació abasta altres entorns. Llàstima que en aquest context, ens tractin com si fóssim part d’una picadora de carn que ens processa perquè algú més ens consumeixi. Encara que si ens aturem a analitzar-ho bé..., què som en aquest sistema sinó bestiar per munyir?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte