Bíblies del Món: un tresor a Meritxell
L’any 2016 s’inaugurava a la Basílica-Santuari de Nostra Senyora de Meritxell la mostra titulada Bíblies del Món, amb l’objectiu de difondre la col·lecció privada de textos bíblics recopilada pel col·leccionista Pere Roquet Ribó.
La singularitat d’aquesta col·lecció bibliogràfica rau en el fet de contenir documents escrits en llengües generalment desconegudes per molts de nosaltres, moltes de les quals són parlades en petites comunitats que estan a punt de desaparèixer. El seu valor lingüístic, doncs, és indiscutible.
Ens centrarem avui, però, en el valor bibliogràfic d’algunes de les peces que conté. Tot i que la major part dels documents daten de la segona meitat del segle XX, val a dir que algunes edicions són limitades i d’altres difícilment poden aconseguir-se pels canals habituals, atès que són l’únic document escrit en determinades llengües.
Destacarem, en primer lloc, un exemplar de les sagrades escriptures traduït al nord-coreà. Un document de mides reduïdes, 25 cm d’alçada per 14 d’amplada, amb un gruix que quasi el fa passar desapercebut si no fos perquè la coberta és d’un color blau intens. La primera singularitat d’aquest exemplar és la manca d’informació. La coberta no inclou dades d’edició, i no hi trobem ni portada ni colofó. A priori ens semblaria estrany, si no fos perquè la història del seu país de procedència ens fa pensar en una més que probable censura a l’hora de distribuir textos en desacord amb els cànons establerts. En efecte, la possessió de textos bíblics a Corea del Nord es castiga amb un mínim de quinze anys de treballs forçats i, fins i tot, amb la mort. Tot i això, nombrosos grups religiosos fan l’impossible per fer arribar aquests llibres als creients de la zona. Un dels mètodes més utilitzats, sobretot a la dècada dels anys noranta del segle passat, consisteix a fer servir globus d’heli, que transporten exemplars en paper i en USB, i que s’envien de nit, quan el vent no bufa gaire fort.
Tot seguit, un exemplar de la Bíblia electrònica, fabricat als Estats Units l’any 1989, ens trasllada als inicis del llibre electrònic. L’empresa Franklin Computer Corporation, creada el 1981 a Nova Jersey, fou de les primeres a treballar en la nova idea de fer portàtils els dispositius informàtics. La iniciativa no fou fortuïta sinó que es va gestar arran d’una batalla legal amb l’empresa Apple, que la va denunciar per clonar els seus sistemes informàtics. Així doncs, Franklin Computer, posteriorment coneguda com a Franklin Electronic Publishers, decideix explorar el camp de l’edició electrònica amb un primer dispositiu de quatre línies, amb el text de la versió anglesa de la Bíblia del rei Jaume.
L’aranès fou la darrera de les llengües minoritàries de la península ibèrica a tenir una traducció de la Bíblia. El capellà del Bisbat d’Urgell, Jusèp Amiell Solé, un dels grans promotors de la llengua i cultura de la Vall d’Aran, fou l’encarregat de dur-la a terme. La seva tasca fou reconeguda l’any 2012 amb la Creu de Sant Jordi. Cal destacar que es tracta de la versió interconfessional, una variant crítica de la Bíblia, patrocinada per l’Associació Bíblica de Catalunya.
El darrer exemplar de què parlarem avui està escrit en fala, una llengua romànica provinent del gallec i el portuguès, antigament parlada a bona part d’Extremadura i que avui només la utilitzen aproximadament 6.000 persones que habiten a tres poblacions de la vall del Jarama, a Càceres. Aquesta traducció del Nou Testament fou editada per la Societat Bíblica Espanyola, dirigida pel pastor evangelista José Luis Andavert, en col·laboració amb la Promotora Española Lingüística.
Aquests exemplars i d’altres de tan o més interessants podeu consultar-los de forma gratuïta demanant-los a la Biblioteca Nacional.
Versió per a imprimir