Passada l’onada multicolor i de missatges de tolerància i llibertat cap al col·lectiu LGTBIQ+ del passat mes de juny, tots respirem una mica més tranquils pensant que vivim en una societat més igualitària i menys discriminatòria. Això seria del tot cert si no haguéssim de llegir notícies de censura absolutament fora de lloc en ple segle XXI, sobretot venint d’un país que dia a dia ens recorda que són exemple de garantia de drets i llibertats. Res més lluny de la realitat.
El 2022 diferents consells escolars dels estats de Texas i Pennsilvània, als Estats Units, varen decidir retirar de les prestatgeries de les biblioteques escolars de primària i secundària, una selecció de llibres on es feia apologia de l’homosexualitat i l’antiracisme. Segons aquests individus, determinats materials eren totalment inapropiats perquè atemptaven contra la llibertat d’aprenentatge dels seus fills i les escoles no eren el lloc més apropiat per modelar els aspectes polítics o identitaris dels alumnes. Així doncs, la història de Rosa Parks o Malala Yousafzai, i títols com They called themselves the KKK: The birth of an American Terrorist Group, de Susan Campbell, o Being Jazz: my life as a (Transgender) Teen, de Jazz Jennings desapareixien de la nit al dia.
Els funcionaris de les escoles, bibliotecaris la major part d’ells, justificaren aquesta acció afirmant que no es tractava d’una prohibició, sinó que es retiraven temporalment per poder-los analitzar amb més profunditat. Com a bibliotecària vull pensar que la pressió de les autoritats foren la causa real d’aquesta retirada i no la manca d’ètica professional. En aquest sentit, cal tenir en compte que la primera institució professional a fer referència a la llibertat de lectura, va ser l’American Library Association, l’any 1953, la qual declarava d’interès públic el fet que bibliotecaris i editors defensessin la llibertat de lectura de la societat, com un bé essencial per garantir la democràcia.
Afortunadament, un grup de residents de la zona afectada de Texas van demandar als funcionaris en qüestió per violar els principis de la Constitució americana, i un jutge ordenava el retorn dels llibres retirats en considerar que aquesta acció vulnerava la primera esmena on es garantia específicament la llibertat de culte, expressió, premsa, reunió o petició.
Però tots els territoris van tenir la mateixa sort. A Pennsilvània, estudiants, pares i altres membres de la comunitat es van manifestar en contra d’aquesta retallada de drets en vista de la passivitat de les autoritats. També els professors es queixaren enèrgicament per la manca de materials per preparar les classes i la por de citar determinats autors i fets històrics.
Per sort no tot és foscor als Estats Units. Iniciatives com la de la Biblioteca Pública de Brooklyn, garanteixen l’accés a un llistat de llibres prohibits digitalitzats a tots els adolescents i estudiants de tot el país, de forma gratuïta i sense necessitat d’obtenir el permís dels pares.
