Quan parlem de biblioteques, hom imagina un espai ple de prestatgeries amb llibres alineats disponibles per ser consultats o bé prestats a domicili de forma gratuïta. Actualment, fins i tot pensaria en fileres d’ordinadors on poder consultar bases de dades informatitzades i catàlegs digitals diversos. Avui, però, parlarem d’uns centres que tot seguint el model de préstec gratuït o a baix cost de les biblioteques convencionals, van un pas més enllà adaptant-se a les necessitats de la comunitat en què s’integren d’una forma diferent, les anomenades biblioteques de coses. 
El concepte no és nou. Els seus inicis es localitzen als EUA, en l’època de la Gran Depressió, quan una professora va crear una biblioteca de joguines perquè les famílies amb menys recursos poguessin intercanviar-les. A partir d’aquell moment es documentaren nombrosos exemples arreu del món, els més destacats al món anglosaxó, sota el nom de The library of things.
Els nostres veïns del sud han pres bona nota, i tot i que es tracta d’un model relativament nou per a ells, ja compten amb nombrosos casos d’èxit. Avui destacarem, tant per proximitat com per ser el primer a llençar-se a l’aventura, la Biblioteca de les Coses de Barcelona. Des d’un centre cívic del Poblenou, i amb un catàleg de més de 400 objectes, s’instal·lava el 2020 el primer sistema de préstec a baix cost d’estris tan dispars com ara eines de treball, aparells ortopèdics, electrodomèstics o materials esportius, entre altres. 
La col·lecció disponible, consultable a través del seu lloc web, va crear-se a partir de donatius tant de particulars com d’empreses del barri. Els seus usuaris pertanyen a diversos perfils, tot i que predominen les persones acabades d’arribar que necessiten un estri puntual per posar a punt la seva nova llar. 
Els objectius d’aquest projecte són diversos. El primer de tot i més destacat és l’estalvi econòmic,  intentant combatre el consumisme quotidià, evitant una despesa sovint elevada. El segon objectiu és combatre l’acumulació de residus que es genera amb la compra d’aparells nous. Es tractaria doncs de crear un  sistema sostenible, que ofereixi una segona vida a aquells aparells que ja no hem de menester. 
Gràcies a l’èxit del projecte nombroses persones i entitats van posar-se en contacte amb els seus impulsors, la cooperativa Nusos i l’entitat Rezero, per poder replicar el model a diversos punts del territori espanyol, i avui en dia podem trobar-ne a diversos indrets del país sota noms tan peculiars com objecteca o cosateca. 
Val a dir, però, que tot i l’èxit a escala popular, no tot són flors i violes, ja que existeix un sector important de població força detractora, que veu en aquest servei una forma encoberta de treure un benefici econòmic. Res més lluny de la realitat. La major part d’aquests centres funcionen gràcies a subvencions, car els beneficis obtinguts a través dels serveis que ofereixen no els permet funcionar de forma autònoma i autosuficient.