Torna el mes de setembre, un moment de l’any en què al Centre Andorra Sostenible tenim marcades (i ben subratllades) al calendari dues efemèrides molt i molt importants. La primera és, sens dubte, el començament del curs escolar i amb ell el punt d’arrencada per tornar a portar als col·legis les activitats i els projectes d’educació ambiental que el centre dinamitza any rere any. La segona és la celebració de la Setmana europea de la mobilitat sostenible i segura, enguany amb el lema Mobilitat neta, compartida i intel·ligent. Aquesta cita aplega totes les iniciatives en mobilitat sostenible que es porten a terme en el context del continent europeu entre dues dates concretes: el 16 i el 22 de setembre. El 16 de setembre es commemora el Dia internacional per a la protecció de la capa d’ozó, mentre que el 22 se celebra el Dia europeu sense cotxes.

La primera efemèride més o menys tots tenim clar per què la celebrem. I és que gràcies a la capa d’ozó, el planeta i les persones estem protegits de manera natural dels efectes nocius de la radiació solar ultraviolada, entre els quals algunes malalties importants de la pell. Però per què hem de celebrar un dia sense cotxes? Hi ha diverses raons. Bàsicament, el trànsit de vehicles és la principal causa de la pèrdua de qualitat de l’aire dels nostres pobles i ciutats i dels efectes consegüents per a la salut de les persones, alhora que és una de les principals fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle protagonistes de l’escalfament global. D’altra banda, són responsables dels problemes de congestió de trànsit en les vies de comunicació urbanes: gran part dels desplaçaments són d’una persona per cotxe, cosa que fa que els vials s’omplin amb molts vehicles per transportar un nombre molt reduït de persones. Per contra, amb un autobús, per exemple, hi ha més persones per unitat d’espai i per tant l’ocupació d’una via és més eficient.

Davant d’aquest balanç insostenible del vehicle privat és important recordar que hi ha alternatives per racionalitzar els desplaçaments. Durant la Setmana europea de la mobilitat sostenible es promocionen dues d’aquestes alternatives, que reuneixen dues característiques: d’una banda, caminar o anar en bicicleta, que són nets en emissions de gasos; de l’altra, el transport públic, que és un mitjà col·lectiu: entre tots els usuaris es reparteix i es minimitza l’impacte global (un vehicle, moltes més persones).

O l’una o l’altra? I per què no totes dues? Doncs, a la pràctica, els sistemes de préstec de bicicletes urbanes reuneixen en part aquestes dues característiques. Són netes en emissions, contribueixen a no congestionar el trànsit i a més són un exemple d’economia compartida, ja que són un bé col·lectiu en el qual tots els usuaris són alhora beneficiaris i corresponsables del servei.

Per aquests dos motius, perquè són sostenibles i perquè són col·laboratius, val la pena promoure la implantació del que ha de ser el futur sistema de bicicleta compartida del país. Aquest servei és una alternativa més per desplaçar-nos, tant per anar a treballar com per anar a comprar o a casa d’un amic, de manera que puguem, en qualsevol moment, combinar les opcions al nostre abast a peu, en bici, en bus o en cotxe, per practicar una mobilitat més eficient, saludable i sostenible. A més, pel fet de ser elèctriques facilitaran l’accés al servei a moltes més persones que, gràcies a l’assistència, podran pedalar amb més facilitat i comoditat per l’orografia del país, molt més accidentada que la d’altres indrets on les bicis estan força implantades, com és el cas dels Països Baixos. Oi que val la pena provar-ho?