Bicis? Quines bicis?
El John Perutz, l’investigador privat més murri de les valls, en missió secreta per encàrrec del caporal Camallarga, ha detectat un possible sospitós que arrossega una caixa made in China enmig del pandemònium de l’estació de Sants. El paio porta els cabells llargs recollits en una cua, ulleres de pasta i una samarreta amb efemèride: Carxofada Popular. Sant Boi, 2019.
Carxofada? Qui celebra una carxofada? És una contrasenya. Té molts números per ser l’intermediari del tràfec de motors invisibles per a les bicis de competició. Segur que pensen oferir-los quan els equips del Tour 2020 passin pels Pirineus. Ei, el del paquet gros! Em dius a mi? Sí, em sembla que et tinc vist, no vas estudiar a l’Autònoma? (generalment li dona resultat, perquè a la gent ja li està bé fer-se passar per un exalumne de l’Autònoma). Sí! Ostres, on pares? A Andorra, de profe, mocant la canalla. I tu, a què et dediques? Faig... business diversos. Precisament he de pujar a Andorra a entrevistar-me amb uns clients. Ah, sí? Quin producte representes? Una novetat que han inventat els xinesos per pujar els ports sense ofegar-te. Bingo! És ell! Si vols podem anar plegats, surto amb el darrer Direct Bus. Esperava algú altre, és que vaig una mica curt d’efectiu... coses de la contracció del mercat internacional a causa de la pandèmia. No pateixis, t’avanço els diners i ja me’ls tornaràs.
El John confia que el Camallarga tingui fons reservats per aquests casos. “La policia sempre disposa de diners per servir els ciutadans”, li ve al cap una cita textual del mític Villarejo.
L’endemà, el John demana per l’hoste al recepcionista. Es vostè el senyor Perutz? El seu amic ha marxat i ha dit que vindríeu a pagar la cambra: són 80 euros. Collons? Què ha trencat? Ha devastat el minibar. Faci la factura que ja ho pagarà la padrina. Qui diu? Res, coses meves. Mentre surt de l’hotel, li sona el mòbil. John? Soc el Camallarga, porta el paio cap a l’edifici de l’Obac immediatament. No puc, ha desaparegut. Què dius? Collons, Perutz! Tinc el comissari que s’enfila per les parets. Ha contactat tot cofoi amb el Purito per explicar-li que som a punt de resoldre el cas dels motoretes i l’altre s’ha fet un fart de riure. Li ha dit que això del dopatge mecànic és una llegenda urbana més vella que anar a peu. Que si volem, ens pot donar informació d’una noia, evanescent com una encantada, que s’apareix en una corba del coll de la Gallina. Com s’ho ha pres el comissari? Val més que trobis l’intermediari dels xinesos o ja em veig vigilant tifes de gossos de per vida.
Al John li sap greu veure el seu exalumne tan amoïnat i decideix buscar l’amant de les carxofes. Se’l troba voltant pel Cap del Carrer amb la caixa sospitosa. Arrossega els dos bultos fins a un bar de la plaça de les Arcades. A veure, mindundi, no vas dir que portaves un invent perquè els ciclistes no s’ofeguin? On són els motorets de les bicis! Bicis? Quines bicis? Ofereixo mascaretes que porten incorporada una vàlvula amb unes pólvores que maten els virus, aixequen la moral i fan olor de bosc, estil ambientador de cotxe. I això, està homologat? Home... homologat és un terme ambigu, però estan fabricades al Chinatown de Badalona, que és una república independent que ja la voldria el Puigdemont. El Taiwan del Mediterrani, li diuen. Em convides a una cervesa? El John es rendeix. Quina tardor ens espera! Xavi, posa’m dues estrelles! (fi)
Versió per a imprimir