Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Periodista

 

 

Bisbes i senyors, comtes i prínceps, i coprínceps

Bisbes i senyors, comtes i prínceps, i coprínceps




Ara fa gairebé 52 anys, un 26 d’octubre del 1967, vam rebre amb entusiasme el primer copríncep francès que visitava el país. Charles de Gaulle va desitjar desplaçar-se al país per conèixer la nostra terra i relacionar-se amb els seus habitants, així com per poder enraonar amb les autoritats, demostrant-nos a tots una empatia sentida i sincera. Fins aquell dia, només havia tingut l’ocasió de conèixer alguns síndics, que cada dos anys li lliuraven la quèstia, perquè llavors encara érem els seus súbdits.

La plaça Príncep Benlloch era plena com un ou; s’hi va aplegar una multitud. La Pepita Pascuet Marsinyach i jo vam ser escollits per donar la benvinguda al copríncep en nom del poble, tots dos abillats talment com si anéssim a ballar el contrapàs. El protocol del Consell General ens va col·locar d’esquena a la Casa del Quart, enfront de la tarima on el General havia de pronunciar la seva al·locució. La DS Citroën oficial es va aturar davant de ca l’Eduardo del Cintet i en sortí aquell personatge imponent, aquella figura impressionant, que es va dirigir cap a nosaltres i es va acotxar per fer-nos un petó a cadascun, i a mi em va acariciar la cara. La Pepita li va oferir un ram de flors. Un record inesborrable que perviu intacte en el meu pensament.

Aquest divendres pot ser un dia memorable. El vuitè president de la Cinquième République, l’il·lustríssim copríncep francès Emmanuel Macron, visitarà per primera vegada Andorra, també el seu país, enseguint una tradició ja arrelada que han respectat tots, a excepció de Georges Pompidou, per causa de malaltia. Ho farà cinc dies després de la celebració de la nostra festa nacional, el Dia de la Mare de Déu de Meritxell, i també passats cinc dies del 741è aniversari de la signatura del pariatge del 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, acta fundacional d’un règim que va perdurar durant més de set segles.

Independentment de la meva primera experiència molt personal, que vaig viure quan tenia 14 anyets, i que he relatat anteriorment, vull deixar constància de les meves impressions en referència a les dues visites que va efectuar François Mitterrand al país, el 1986 i el 1993. Escoltant els seus dos discursos públics, vaig sentir unes paraules i unes argumentacions tan ben exposades i raonades, basades en un coneixement profund de la nostra realitat com a poble, que em van arribar al cor. Em vaig notar omplert d’una emoció indescriptible, fruit de l’extraordinària personalitat del president Mitterrand. Les seves manifestacions ens van reconfortar; ell havia comprès el país i els anhels dels andorrans. I així va esdevenir l’artífex, amb el recordat bisbe Joan Martí Alanis, de la consecució de l’elaboració d’una Constitució moderna, equiparable a les més avançades, vigents a la majoria de països europeus.

Quan va venir el bellugadís Nicolas Sarkozy, no em vaig ni dignar a desplaçar-me. Entenia que tan sols havia acudit per fer-nos una lliçó de maneres. Vaig sentir el seu discurs des del meu despatx, a la quarta planta de Casa Comuna. La vinguda a Andorra del president Hollande es va caracteritzar essencialment per l’exteriorització de la bonhomia del personatge i per somriures a tort i a dret. Quant al coneixement del país, “ça laissait à désirer”. No tenia coneixement de què era una parròquia, ni de l’existència dels comuns, que va confondre amb les communes franceses. La visita, per a ell, va ser una excursió!

Esperem i desitgem que, enguany, el copríncep Macron arribi ben informat dels ets i uts del conjunt de les institucions andorranes, i si se li acut d’esmentar les communes, que algú li expliqui que els quarts ja no funcionen, que les parròquies són territoris i que els comuns són governs territorials.

Han passat, fins a dia d’avui, 425 anys del coronament d’Henri III, roi de Navarre i comte de Foix, que esdevingué Henri IV, rei de França. Els bisbes i senyors, els comtes i prínceps, han esdevinguts coprínceps, caps d’Estat d’una democràcia parlamentària que ben aviat va aconseguir el reconeixement internacional després de l’aprovació referendària de la Constitució del 1993.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic