Anar a una gala amb un vestit d’home de tela pura de camèlid salvatge andí dissenyat per Michael Andrews hauria de ser un dret constitucional, com fer un triple a l’últim segon amb el MoraBanc Andorra o pujar a l’escenari a cantar Insurrección amb El Último de la Fila. Ara, que també diu la Constitució que tots tenim dret a un habitatge digne i així estem.
Això sí, a la Met Gala no cal anar-hi, perquè s’han de pagar 75.000 dòlars i perquè has d’anar vestit com si fossis el nuvi en un comiat de solter o haguessis perdut una aposta. La que hi va anar va ser Cristina Rodríguez, parella de Cristiano Ronaldo, amb un disseny inspirat en l’aparició de la Verge de Fàtima, perquè la devoció i la religiositat no passa de moda, i més si ve de la mà d’un dissenyador com Ludovic de Saint Sernin. Però de vot de pobresa, res. Perquè la noia portava un rosari d’or blanc valorat en set milions d’euros. Sense haver de treure la calculadora de Jordi González a Col·lapse per calcular el preu de cada pàgina dels llibres que presenta Sergi Pàmies, ens surt a milió i escaig per misteri.
Lluny de la galàxia vip i en l’àmbit terrenal, a un ciutadà d’aquest país li surten una mitjana de 100 compromisos socials a l’any, sumant batejos, comunions, bodes, sopars d’empresa, festes familiars, trobades de companys de gimnàs, d’antics alumnes i de col·legues en general. Hi ha dos mesos estel·lars, que són desembre i aquest. Les del darrer mes de l’any són força informals, marxes quan vols i fins i tot pots al·legar excuses o llançar mentides pietoses. Però el maig no t’escapoleixes: impossible dir no a la graduació del fill del cosí, al quart casament del tiet i a la comunió del nebot o de la neboda. 
De totes les festes, la que més brilla és aquesta. En les de mitjans del segle passat, molts hi vam anar caminant, hi va haver xocolata amb melindros per berenar, i ens van regalar una ploma estilogràfica. Ara exigeixen vestit i corbata als convidats. La nena va enregistrar un book professional de fotos i vídeo en un palau renaixentista i l’àpat es va celebrar en un castell amb la temàtica: El regne de Blancaneu.  Els nans devíem ser aquells que havíem fet un regal de 150 o 200 euros en conseqüència amb el preu del cobert.
La nena va arribar amb un cotxe tunejat però sense la poma enverinada, el taüt de vidre i la Reina malvada. En aquest ambient de conte de fades, el personatge més realista va ser el mossèn del poble. Fustiga sense pietat les despeses luxoses i prohibeix a les nenes que es maquillin per a combregar. Va ser l’única cosa natural de la celebració: la cara rentada de les nenes.