‘Blockchain’ i el món físic

Vivim en una societat cada cop més digital. Llegir la premsa, comprar, operar amb les entitats bancàries o comunicar-nos amb els amics són exemples de com ens hem digitalitzat. Ho hem normalitzat. El resultat sovint és el mateix que quan ho fèiem sense el suport d’internet, però més ràpid, més barat, més còmode i amb més tria. Ho hem integrat tant que tendim a pensar que en el món digital les coses passen com en el món físic. Però no és així, digitalitzar requereix una aproximació diferent, una forma de raonar distinta.
Les darreres setmanes hem vist com algunes criptomonedes i tokens han perdut pràcticament tot el seu valor, amb pèrdues milionàries per a les persones que les havien comprat com si invertissin en un actiu convencional. No podem fer el paral·lelisme amb les oscil·lacions de la borsa o el mercat de divises. Aquí rau l’error. Ens referim als tokens com si fossin monedes o accions i no ho són.
No hem de considerar els tokens com una moneda tradicional perquè no compleixen l’objectiu bàsic de ser un mitjà de pagament que faciliti els intercanvis massius i les compres quotidianes. També és un tema tecnològic. La tecnologia blockchain sobre la qual operen les criptomonedes encara no ha resolt els problemes d’escalabilitat i no ens garanteix un ús massiu. Hi arribarem, però caldrà seguir innovant.
Llavors, què són exactament els tokens? Simplificant-ho molt, un mitjà d’intercanvi dins la plataforma on s’han creat. I el blockchain? La tecnologia que permet protegir els intercanvis de tokens. És una tecnologia de propòsit general, com ho van ser la màquina de vapor o internet, que facilitarà la transformació i el desenvolupament de nous models de negoci en un futur. A diferència d’internet, blockchain no és una única xarxa, n’existeixen diverses, cadascuna nascuda per donar solució a una necessitat molt concreta. Algunes neixen amb la voluntat de potenciar un actiu digital com a refugi d’inversió, d’altres per registrar propietat intel·lectual com podria ser una cançó o una obra d’art, i algunes, com per exemple Ambrosus, per aportar solucions a una indústria concreta, en aquest cas l’alimentària. Cada xarxa crea el seu token, i entre elles no tenen cap relació ni cap equivalència.
I tot això encara es complica més quan apareixen les Initial Coin Offering (ICO), que molta gent pensa que funcionen de la mateixa forma que les Initial Public Offering (IPO). Una IPO és un procés a través del qual una empresa decideix oferir les seves accions al públic per primer cop. És un procés regulat a través del qual una persona pot comprar accions d’una empresa. De la seva banda, una ICO és un procés a través del qual l’empresa, generalment una startup que està desenvolupant una solució blockchain, posa a disposició del públic tokens de la plataforma. És un mecanisme cada cop més freqüent entre les startups per finançar-se. Invertim, però no adquirim accions ni drets sobre l’empresa, comprem tokens que únicament ens serviran per realitzar transaccions dins la plataforma. El valor dels tokens pujarà o baixarà en funció de l’oferta i la demanda, és a dir, del nombre d’usuaris interessats a utilitzar aquella solució. Per això, abans de participar d’una ICO és molt important entendre el projecte que s’està desenvolupant, fer-ho des de la perspectiva que estem invertint en un projecte incipient i que el valor vindrà donat per l’acceptació i l’arrelament que aconsegueixi la plataforma. 
Tenim una oportunitat com a país per desenvolupar un marc normatiu que doni seguretat jurídica a l’entorn dels actius digitals. La regulació en cap cas s’ha de veure com un fre per al desenvolupament del sector. Al contrari, serà un avantatge competitiu per a les empreses que decideixin implantar-se aquí. La futura regulació hauria de potenciar el finançament alternatiu que suposa emetre tokens. Una via que permetrà a moltes startups captar capital.
Seria bo fugir del debat sobre si s’ha de legalitzar o no el bitcoin. Centrem-nos a pensar com les criptomonedes poden ajudar al creixement i finançament dels projectes empresarials. És aquí on l’economia andorrana tindrà guanys diferencials de veritat.