Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Bolbona




L’amic Antoni Ubach sempre recalca el parentesc dels comtes de Foix amb moltes cases nobles catalanes. De fet, part els seus orígens els trobem al casal de Carcassona, d’on sorgiria també el del Casal de Barcelona i les seves branques. Els Foix, que tenien una visió estratègica transpirinenca, imitaren les maneres de fer i de procedir de la resta de nobles veïns. Aquest seria el cas de la construcció de panteons sepulcrals familiars en abadies, catedrals o canòniques que de certa manera, refermarien i ennoblirien encara més el poder de la família. Els Foix impulsaren i protegiren l’abadia de Bolbona. El patronatge per part dels Castellbò del priorat de Costoja com a panteó familiar de ben segur tenia la influència del dels seus parents, els Foix a Bolbona. Molt possiblement, l’historiador del país que coneix més bé la significació d’aquesta abadia és el també amic Quim Valera, que durant el transcurs d’un cafè de sobretaula, m’explica la necessitat dels Foix de disposar també d’un panteó en un monestir del seu patronatge.

Bolbona s’erigí el 1129, en temps de Roger III, a Maseras, al nord de Pàmies, com a monestir benedictí. La nova abadia va passar el 1150 a formar part de la reforma del Císter. En el moment de la seva fundació, hi van dipositar també les despulles de comtes que reposaven en altres llocs del País de Foix. Hi havia una clara voluntat de representar al panteó el poder noble de la nissaga. La muller de Roger III, Ximena, era la filla del comte Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva esposa, Maria Rodríguez, filla de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador de la gesta. Quasi res. La filla de Roger i Ximena, Dolça, es maridà amb Ermengol VII d’Urgell. Ambdós foren els grans protectors i patrons de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i de la seva planificació com a panteó comtal.

La comunitat cistercenca de Bolbona resistí els embats dels temps i el trasllat dels Foix cap a Bearn i Navarra. Els hugonots o protestants calvinistes la incendiaren i destruïren el 1567. Els monjos s’escaparen cap a Tolosa i anys més tard fundaren una nova abadia al nord-oest de l’antiga, a Senta Gabèla, coneguda pels historiadors com a Bolbona II. Les despulles dels comtes hi foren portades des de Maseras a mitjan del segle XVIII. El nou panteó se situava al transsepte, al costat de l’Evangeli. L’estructura de nova abadia sobrevisqué la Revolució Francesa, que la buidà de comunitat religiosa, i la introduí en un estat d’abandó i ruïna. Els habitants del lloc, en veure el mal estat de l’església, l’enderrocaren el 1829. D’aquesta manera desapareixia el panteó dels comtes que arribaren a ser reis de Navarra i de França. El Quim sempre afirma que avui seria possible conèixer el lloc on estaven enterrats gràcies a l’existència d’un plànol del temple. La família Moulas adquirí la finca al segle XIX i té cura de la conservació de les parts que no s’arruïnaren. Permeten la visita durant les Jornades europees de patrimoni.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic